|
RECOMANACIONS I CRITERIS DEONTOLÒGICS
DE LA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA
MITJANÇANT INTERNET
Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Núria Vendrell i Cadena (presidenta)
Carmen Arasanz Latorre
Mercè Bassedas i Ballus
Núria Camps i Bellonch
Glòria Canals i Sans
Ricard Cayuela i Dalmau
Adolfo Jarne Esparcia
Ramon Plandiura
Teresa Pont i Amenós
Pilar Solé i Llop
Relator: Adolfo Jarne Espacia
1.- Introducció
Com ja va remarcar aquesta comissió (Comissió de Deontologia del COPC, 2000), hi ha el sentiment generalitzat entre els professionals de psicologia que a banda de l’opinió personal que mereixi a cadascú la irrupció d’Internet en tasques relacionades amb la pràctica de la psicologia, és i serà una realitat inevitable amb una forma i una estructura que encara és impossible de preveure. D’entre les tasques possibles, genera una inquietud especial la pràctica de la psicoteràpia o intervenció en psicologia clínica per les implicacions pràctiques sobre la salut dels pacients i per les noves maneres de practicar la professió que implica. A més, cada vegada està més a prop poder disposar d’un perfil de psicoterapeuta que defineixi les seves funcions, la formació i les competències, com, per exemple, el que proposa la FEAP (Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes).
Voldríem que progressivament es disposés cada vegada de més informació sobre els problemes conceptuals, respecte a models i tècniques, i altres qüestions que es generen en la pràctica de la psicoteràpia en línia (com, per exemple, la possibilitat de traspassar les tècniques terapèutiques presencials al sistema en línia, la decisió sobre la necessitat de generar nous models terapèutics adaptats a aquest sistema, i problemes altament tècnics com, per exemple, com afecta a la transferència la interrelació bàsicament escrita i no presencial, etc.). I que hi pugui haver un cos de coneixements contrastats que ajudin els psicòlegs a oferir un servei útil de qualitat als pacients potencials, tasca que hauran de fer els propis psicòlegs clínics i de la salut a les seccions i organitzacions professionals que els representen davant de la societat.
La situació respecte a aquesta qüestió a l’Estat espanyol és en un moment que es podria definir com a inicial en el procés. De fet, en un estudi encarregat per la Comissió de Deontologia del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (STAFF), fet el novembre de 2000, es concloïa de forma textual que "[...] l’oferta psicològica espanyola a Internet es troba en una fase definitòria. Els llocs tenen un funcionament que podríem qualificar d’experimental" (pàg. 36) (COPC, 2000). En aquest mateix informe s’avisa que la majoria dels llocs que ofereixen intervenció en clínica psicològica informen poc al pacient de les mesures de seguretat per guardar la confidencialitat de les dades i de les normes ètiques a què estan subjectes com, per exemple, dels tipus de problemes que no es poden tractar per correu electrònic.
A més de les qüestions que s’han esmentat de manera genèrica fins ara, l’altra gran preocupació que es genera sobre aquesta problemàtica és la que està relacionada amb l’ètica i la deontologia professional, que coincideix amb la preocupació de les societats postmodernes i democràtiques per les repercussions i el control ètic dels ràpids canvis que hi ha, potser perquè el control ètic es considera com un dels millors sistemes d’adquirir seguretat i confiança davant de les possibles conseqüències negatives d’aquests canvis en un món tan canviant.
Així, doncs, sembla lògic que les organitzacions professionals dels psicòlegs es preocupin per les qüestions ètiques i deontològiques associades a la psicoteràpia o intervenció psicològica en línia, i que ofereixin als seus afiliats una sèrie de recomanacions en aquest sentit que garanteixin als nostres pacients una bona pràctica professional, que orientin els professionals davant de situacions de dubte o de conflicte ètic i els protegeixin davant de possibles reclamacions dels pacients.
Com ja hem remarcat a la Comissió Deontològica del COPC, 2000, no hi ha molts codis ètics associats a la psicoteràpia en línia (Childress, 2000), i la majoria de professionals de la psicologia que ofereixen el seus serveis en aquest mitjà s’acullen a codis que provenen de les ciències de la salut en general, la medicina o disciplines properes a la psicologia. Una revisió del tema es pot trobar a l’esmentat treball de la Comissió de Deontologia del COPC, 2000.
Davant d’aquest panorama, la Comissió de Deontologia del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ha elaborat el següent codi ètic i de recomanacions per a la psicoteràpia i la intervenció psicològica en línia que presentem a continuació.
2.- La psicoteràpia en línia
S’accepta que hi ha avantatges associats a la PEL (psicoteràpia en línia). Suler (1996) esmentava com a mínim quatre avantatges: primer, l’anonimat de la PEL pot ajudar a buscar ajuda i a fer psicoteràpia a pacients molt inhibits o tímids; segon, pot ser la porta d’entrada o el primer pas perquè un pacient decideixi fer teràpia cara a cara posteriorment; tercer, el poden fer servir persones que estan allunyades geogràficament o que per raons físiques no poden fer una teràpia cara a cara o continuar-la quan s’allunyen del terapeuta o del pacient; i, finalment, el fet que es faci exclusivament a través de material escrit fa possible un registre continu i molt fiable de totes les sessions. Amb relació a tot això, cal notar que malgrat que aquest tipus de teràpia s’equipara amb la que es fa telefònicament o per teleconferència, hi ha un element diferencial: es fa quasi exclusivament a través de la comunicació escrita, que comporta algunes particularitats, com avantatges i inconvenients, que encara s’han d’investigar.
Resulta útil la diferenciació que s’ha fet en alguns textos entre intervencions de tipus A i tipus B en relació amb la PEL.
En les intervencions tipus A es parteix del principi genèric que constitueixen un ajut per al client/pacient, però no és una manera d’intervenció psicoterapèutica estructurada i organitzada com a tal. Això ve determinat pel fet que no hi ha una interacció personal entre el terapeuta i el pacient/client, exclusiva, privada i reconeguda com a tal per tots dos, amb unes regles establertes per les dues parts. Aquest tipus d’interacció correspon als correus de consulta, als xats, a les llistes d’especialistes, als grups, etc. En aquest tipus d’intervencions hi ha, per exemple, les preguntes a un psicòleg a través del correu electrònic, el servei de "preguntes a experts" l’anàlisi d’informes d’altres psicòlegs, etc. En aquest tipus d’intervenció no hi ha entrevista amb el pacient/client pròpiament dita, la interacció és impersonal, més informal, global i no estan prou protegides la privacitat i la confidencialitat de les dades.
En les intervencions de tipus B s’estableix una interacció personal entre el terapeuta i el pacient/client estructurada i organitzada com a tal. Això ve determinat pel fet que hi ha interacció, és exclusiva, privada i reconeguda com a tal per les dues parts, amb unes regles establertes per tots dos, i que reconeixen de naturalesa psicoterapèutica. Aquest tipus d’interacció té com a antecedents les intervencions per telèfon i es pot fer amb una varietat de suports (telefònic, correu electrònic, videoconferències, etc.). El que la defineix és que el client té la sensació que s’ha establert una relació personal amb el terapeuta.
Finalment, també sembla útil diferenciar si el pacient ja ha pres contacte personal amb el terapeuta en una interacció cara a cara i continua la psicoteràpia per la PEL, o tot el procés terapèutic es fa en PEL.
La norma genèrica és que hi haurà d’haver més limitacions, controls i el terapeuta haurà de tenir més cura per al tipus i el flux d’informació en les intervencions de tipus A que en les de tipus B, i quan mai no hi ha hagut una interacció cara a cara, més que quan ja n’hi ha hagut, ja que en les primeres les normes bàsiques de funcionament ètic en PEL, com la confidencialitat, el consentiment informat, la cura de les dades, guardar-les, etc. no estan garantits o, com a mínim, no ho estan prou.
3.- Límits i riscos
En els codis derivats de la bioètica i en els codis propis de les ciències de la salut, hi ha el principi bàsic i fonamental de "primer no perjudicar", per la qual cosa la nostra actuació té una cura especial a no provocar un mal superior al benefici que s’espera. A més, un altre principi ètic genèric estableix l’obligació d’oferir intervencions efectives. Aquestes pautes de comportament són especialment importants en les intervencions a través d’Internet, ja que hi ha el dubte raonable que l’absència d’interacció personal "cara a cara" pot constituir un handicap en algunes situacions professionals.
3.1. Limitacions derivades de l’absència d’una interacció personal cara a cara i de l’absència d’una comunicació verbal
S’accepta que la interacció no personal cara a cara i la comunicació no verbal oral impliquen limitacions de les quals el psicoterapeuta en línia ha de ser conscient, ja que pot condicionar i redundar en la qualitat de l’avaluació i el diagnòstic.
En general, aquests desavantatges es deriven del fet que la comunicació verbal cara a cara ofereix el context per a la interpretació de les claus de comunicació (comunicació contextual) en les persones, de manera que el terapeuta i el pacient són capaços de descodificar missatges més allà del significat de les paraules. En la teràpia cara a cara és més fàcil detectar els aspectes relacionats amb la comunicació no verbal (gestualitat, expressions de la cara, etc.), que faciliten la tasca diagnòstica i avaluativa per part del terapeuta. D’altra banda, els estils en el llenguatge parlat no són necessàriament els mateixos que en el llenguatge escrit. Pot ser més fàcil que el terapeuta pugi malinterpretar les paraules del pacient en el text escrit, i és probable que això augmenti la tendència del terapeuta a la interpretació i a la projecció.
En la PEL, el pacient tampoc no pot interpretar la significació contextual de les paraules (escrites) del terapeuta, per la qual cosa les pot malinterpretar. En aquest sentit, es podria sentir "castigat" o "rebutjat" sense que la comunicació cara a cara li doni l’oportunitat de modificar aquest sentiment i compartir-lo amb el terapeuta o explorar la seva comunicació no verbal, amb la qual cosa es pot produir un cert "dany emocional". Relacionat amb tot això hi ha el problema del que s’ha anomenat la forma de relació "hiperpersonal" pròpia de la comunicació en línia i Internet. Es defineix com la tendència a què la persona es presenti "selectivament" a ella mateixa, elegint els aspectes que vol ressaltar i minimitzant o amagant els que no li interessa. Naturalment, això també és possible en la interacció cara a cara però sembla més fàcil de detectar i de "treballar" per al terapeuta.
3.2. L’absència de models i tècniques de psicoteràpia en línia
Es pot donar el fenomen que els diferents models no hagin desenvolupat prou la seva adaptació teòrica a aquest nou mitjà i que no disposin de tècniques i formes estructurades de PEL (com, per exemple, models de psicoteràpia basada en el text escrit), tècniques organitzades basades en un model teòric i provades i avaluades pel que fa a l’eficàcia. Podria ser que algunes intervencions de la PEL siguin experimentals o "voluntarioses" no prou avaluades, i hi hauria la possibilitat de conculcar el principi ètic fonamental d’"oferir una intervenció efectiva".
3.3. Exploració i avaluació de l’estat mental
L’exploració i l’avaluació de l’estat mental del pacient és imprescindible per poder fer un diagnòstic psicopatològic. Malgrat que això és possible en alguns dels aspectes solament a través de les manifestacions verbals del pacient, a la PEL hi pot haver desavantatges i limitacions importants. Es pot perdre tota la informació que aporta la comunicació no verbal i l’observació del comportament del pacient. Per exemple, hi pot haver dificultats per avaluar l’afecte inapropiat, característiques del llenguatge o funcionament clínic de la memòria, etc. Hi ha aspectes avaluatius lligats a la intuïció del terapeuta en el contacte amb el pacient que també poden estar limitats; a més, la interacció cara a cara fa possible la rapidesa en la comunicació i el canvi i la presa de decisions ràpides respecte a l’estratègia de l’avaluació que les tècniques pròpies de la PEL encara no aconsegueixin compensar. La falta d’informació visual i auditiva en l’avaluació de l’estat mental poden dificultar el diagnòstic clínic (la manera com es presenta el pacient, el contacte visual, la seva orientació, la manera de pesar, etc.), però és cert que la fiabilitat dels instruments de diagnòstic computeritzats és alta. Aquest aspecte pot ser especialment perillós en determinats trastorns de personalitat (bordeline, histriònic), en què el tipus i la forma d’expressió verbal en la comunicació cara a cara ja en constitueix un símptoma indicador (per exemple, en la psicoteràpia en línia es podria passar per alt una elaborada i complexa expressió escrita de les emocions i sentiments d’un pacient i confondre-la amb habilitats poètiques, cosa que indica tendències histèriques).
Si bé és cert que el desenvolupament de les noves tecnologies, com ara la videoconferència, pot pal·liat alguns d’aquests dèficits, també és veritat que el contacte personal, l’observació directa del pacient i la impressió clínica que se’n deriva formen una part important de l’exploració de l’estat mental i del diagnòstic en psicopatologia, i això està seriosament compromès en la PEL. Cal observar l’evolució futura d’aquestes tècniques per poder entendre millor com se solucionarà el problema.
3.4. No perjudicar
Com hem comentat, un dels principis bàsics de la bioètica és que "la cura principal és no perjudicar". En aquest sentit, la PEL, com qualsevol altra psicoteràpia, pot no ser efectiva i impedir al pacient que busqui altres formes de psicoteràpia que sí que ho serien. És difícil avaluar l’efectivitat en les psicoteràpies d’interacció ara a cara i aquesta dificultat es trasllada a la PEL, a causa dels pocs coneixements que tenim dels mecanismes d’interacció i canvi que es produeix en una interacció basada en el text escrit. Així, la psicoteràpia en línia pot presentar algunes contraindicacions. Atesa la seva naturalesa, una de les contraindicacions més clares és quan la PEL estigui potenciant l’aïllament social d’un pacient i afavorint les seves dificultats per ala interacció personal, que pot especialment marcat i perjudicial per a alguns pacients amb característiques de personalitat o problemàtiques específiques en aquesta àrea.
3.5. Emergències i intervenció en crisis
Aquest mitjà sembla especialment poc adequat i perillós per abordar de manera competent i completa una emergència psicopatològica (intent d’autòlisi, agitació psicomotriu, quadre agut delirant/al·lucinatori, risc imminent d’agressió, etc.). A través del mitjà sí que es pot detectar el risc inherent a l’emergència o l’existència d’aquesta emergència; de fet, aquesta és la funció dels telèfons de l’esperança o altres sistemes. A més, alguns éssers humans amb un determinat dèficit d’habilitats i/o suport social podrien elegir aquest mitjà per expressar la imminència de la crisi i la necessitat d’ajuda.
Com a mínim hi ha dues maneres d’organitzar els tòpics ètics que hi ha en aquesta problemàtica per poder-los analitzar: segons les temàtiques que constitueixen els estàndards ètics i segons el procés que s’ha de seguir, que constitueix una normativa deontològica.
A continuació s’exposen, encara que puguem ser reiteratius, les recomanacions per a les dues maneres d’organitzar els tòpics ètics, i esperem que constitueixi una ajuda per al professional interessat en aquest tipus d’intervenció.
4. Estàndards ètics per a la psicoteràpia i la intervenció psicològica en línia
Principi deontològic
4.1. Confidencialitat, privacitat i consentiment informat
Aquesta comissió parteix del principi genèric que la psicoteràpia en línia ha de garantir com a mínim el mateix nivell de confidencialitat, privacitat i consentiment informat que la presencial. Això significa que els mateixos estàndards que regeixen per a l’ètica professional en aquests tres camps s’han d’aplicar a la psicoteràpia en línia. Pot resultar especialment conflictiu en aquest tipus de psicoteràpia el respecte a la privacitat i la confidencialitat de les dades del pacient, ja que es poden veure alterades més que no pas en la teràpia presencial perquè es transmeten per la xarxa. Per garantir-les es recomana tenir una cura especial amb les recomanacions relatives a "seguretat" de les dades.
Procediment
a) El psicòleg ha d’aplicar el procediment estàndard de consentiment informat en tots els actes i les situacions en què calgui, especialment quan es reculli informació personal. Conservarà pels mitjans habituals d’Internet (arxius de seguretat, còpies impreses, etc.) la documentació que demostri el consentiment donat pel pacient quan se li sol·liciti.
- En adults capacitats: es regiran pels procediments estàndards.
- En adults incapacitats (com ara deficiències mentals, toxicomanies i algunes condicions de trastorns psicològics) i en menors d’edat, els pares o tutors hauran d’estar informats de la intervenció, tenir accés a la informació i sempre se’ls sol·licitarà, a més de la persona interessada, si pot ser, el consentiment informat.
- Quan calgui el permís d’un tutor s’haurà de comprovar la identitat i la autoritat legal d’aquest sobre el pacient.
b) El psicòleg ha de garantir la privacitat i confidencialitat de les dades del pacient. En aquest sentit, ha de fer constar explícitament que el seu lloc web respecta la confidencialitat de les dades relatives a pacients i visitants, inclosa la identitat personal, i que es compromet a respectar els requisits legals de privacitat de la informació relativa a la salut, tant del seu país com dels països dels pacients. Concretament:
- Ha d’explicar i alertar els pacients de les limitacions de les tecnologies informàtiques i les dificultats per assegurar de manera absoluta la privacitat i la confidencialitat a través d’Internet. El pacient ha d’acceptar les limitacions exposades pel que fa a enregistrament i seguretat de la comunicació electrònica. Si no ho accepta, se l’ha de remetre a la teràpia presencial o a un altre tipus d’intervenció.
- Ha de protegir la base de dades on hi hagi els historials i les dades personals del pacient.
- Ha d’informar i tenir el consentiment del pacient per emmagatzemar l’historial clínic i les dades. S’ha d’informar els clients del temps que es mantindrà l’arxiu i els mètodes d’emmagatzematge .
- Ha d’identificar el pacient i establir mecanismes de control per assegurar-se que la comunicació es fa amb el pacient i no amb una altra persona (com, per exemple, a través d’una identificació numèrica, que s’exigeix que consti a cada missatge). Quan sigui difícil identificar el pacient s’han de prendre mesures que dificultin l’acció dels impostors.
- Ha de prevenir l’accés de terceres persones a la informació confidencial del pacient.
- Ha d’avisar el pacient dels límits de la confidencialitat i identificar les situacions previsibles en què l’ètica, el codi deontològic i la llei podrien forçar la violació d’aquesta confidencialitat, com en les situacions d’urgència (intents d’autòlisi, situacions que representin perill per a terceres persones, etc.).
- Fora d’aquestes situacions, el psicòleg ha de traspassar la informació confidencial a terceres parts (per exemple, quan creu convenient consultar alguns aspectes del diagnòstic o del tractament del pacient) amb el consentiment del pacient, i ho ha de fer sota la condició que els dos tinguin la capacitat de portar a terme una transferència segura i quan el receptor pugui mantenir la confidencialitat i la seguretat de les dades.
c) Si el pacient intervé en un treball d’investigació n’ha d’estar informat i hi ha de donar el seu consentiment.
Recomanacions tècniques
a) Usar estalvi de pantalla. No deixar els correus electrònics oberts a l’ordinador. Fer servir estalvis de pantalla amb contrasenya.
b) No reenviar un missatge d’un pacient a una tercera persona. En comentar el cas a un altre col·lega o llista especialitzada no s’ha de donar mai ni el nom ni l’adreça de correu del client.
c) A la capçalera de cada missatge s’ha d’avisar que es tracta d’una informació confidencial.
d) Els missatges no han de sortir del despatx.
e) Quan es reben els missatges a casa no s’han de deixar a l’abast d’altres membres de la família. No s’han de compartir comptes de correu ni contrasenyes amb els familiars, els amics, etc.
f) Evitar errors bàsics. Per exemple, reenviar un missatge d’un pacient a una llistar de distribució.
Principi deontològic
4.2. Seguretat
El problema de la seguretat en la transmissió i l’emmagatzematge de dades està estretament relacionat amb el de la confidencialitat i la privacitat, malgrat que s’enfoca com un apartat diferenciat, ja que planteja problemes específics pel que fa a complexitat en relació amb la seguretat de les dades en la teràpia presencial. Com a recomanació genèrica, el psicòleg ha de posar tots els mitjans tècnics al seu abast i procurar els mitjans necessaris quan calgui per garantir la privacitat i la confidencialitat de les dades dels pacients i de les seves.
Procediment
- La intervenció psicològica en línia només s’ha de fer des de llocs segurs.
- Quan es tracti d’un lloc no segur, només s’ha d’oferir informació general i mai dades personals dels pacients.
- S’ha d’informar els pacients del grau de seguretat del lloc, de les mesures de seguretat que es faran servir, de si el pacient necessita un programari especial i dels mitjans d’encriptació, si cal. En aquest cas, el pacient ha de triar entre l’encriptació i la comunicació sense aquests mecanismes.
- Cal explicar les possibles alternatives i la seqüència d’actuació del pacient davant de la possibilitat d’una fallada tecnològica, com, per exemple, on pot contactar en cas de problemes.
- La psicoteràpia en línia s’ha de fer sempre d’acord amb la legislació vigent, tant del país del psicòleg com dels pacients.
- Cal aclarir les possibilitats legals i les limitacions de la responsabilitat legal davant de problemes tècnics (curtcircuits, sobrecàrregues de l’ISP) sobre l’ús del correu electrònic.
- Es recomana contractar una assegurança i assistència legal que cobreixi aquesta activitat.
Recomanacions tècniques
Es recomana que, segons la legislació espanyola sobre protecció de dades de caràcter personal, que recull la Llei orgànica de protecció de dades 15/1999, de 13 de desembre de 2000 (LOPD), els llocs d’intervenció psicològica s’acullin de manera progressiva a l’aplicació de mesures de seguretat definides amb un nivell alt.
Principi deontològic
4.3. Problemàtica associada al cobrament de serveis
El psicòleg que faci psicoteràpia o intervenció psicològica en línia ha d’informar de manera clara, concisa i que no indueixi a confusió de les tarifes per la seva feina i la manera de fer el pagament. També haurà d’informar quan hi hagi tarifes diferenciades segons tipus de tasques diferents, de les quals el pacient ha d’estar informat abans de fer la feina.
Les dades corresponents a les targetes dels pacients o altres dades bancàries han de ser confidencials, han d’estar ben guardades i han de tenir com a mínim el mateix grau de seguretat que la resta de dades personals i clíniques.
Es considera una falta molt greu l’ús inadequat de les targetes i de les dades bancàries dels pacients per a altres finalitats i altres quantitats que les estrictament s’hagin estipulat.
Es recomana que el psicòleg o terapeuta estableixi els procediments que garanteixin el cobrament de les minutes.
Principi deontològic
4.4. Competència professional
La psicoteràpia i la intervenció en línia només la poden fer psicòlegs amb la titulació, l’especialització i la preparació professional adequades. Com a manera de controlar-ho se suggereix el següent.
Procediment
a) Identificar el terapeuta. El pacient ha de conèixer la identitat del terapeuta i n’ha de poder contrastar la qualificació professional. El terapeuta no pot romandre en l’anonimat.
Es recomana que el pacient conegui les dades següents del terapeuta:
- Dades personals: Nom i cognoms (obligatori). Una fotografia (recomanat).
- Dades professionals: Titulació universitària (obligatòria). Títol d’especialista, si en té (recomanat). Altres títols acadèmics i de formació professional (recomanat). Acreditació d’experiència pràctica i formació professional (anys de pràctica i assistència, institucions on s’ha format) (recomanat). Pertinença a associacions científiques i professionals (recomanat). Número de col·legiat al COPC (obligatori). Orientació genèrica psicoterapèutica. (recomanat)
b) No revelar més dades pròpies que les imprescindibles i recomanables en aquest codi. Cal tenir en compte les implicacions de revelar dades pròpies per la seguretat pròpia i la de la família.
Principi deontològic
4.5. Qualitat de l’atenció
a) Els professionals que treballin en PEL han d’actuar amb precaució, amb compte i cautela i estar segurs que el pacient rep un servei de qualitat.
b) Els psicòlegs que presten els seus serveis a través d’Internet tenen l’obligació de proveir informació i assistència d’alta qualitat (culturalment apropiada, exacta i actualitzada i amb un llenguatge fàcil d’entendre), i proveir els usuaris dels mecanismes per contrastar la informació tècnica i científica que ofereixen.
c) Qualsevol requisit per part del pacient d’informació sobre un aspecte tècnic o qualsevol altre aspecte de la teràpia s’ha de basar en les evidències adequades i objectives, i s’ha d’oferir de la manera establerta en el punt anterior.
Principi deontològic
4.6. No perjudicar
En els codis derivats de la bioètica i en els codis propis de les ciències de la salut hi ha el principi bàsic i fonamental de "primer no perjudicar". Malgrat els avantatges associats a aquest tipus de teràpia, que ja hem esmentat, també s’accepten una sèrie de característiques i limitacions implícites que el psicòleg ha de conèixer i ha de tenir en compte a l’hora de planificar les seves intervencions per aquest mitjà. Per això es recomana que el psicòleg conegui les limitacions i les contraindicacions que hi ha en aquest tipus d’intervencions, i que les moduli segons aquestes limitacions.
Procediment
a) Es recomana que a la PEL es controli sovint si el pacient entén bé i amb exactitud el que se li vol transmetre en els missatges de correu per evitar distorsions i malentesos i la possibilitat d’un cert perjudici emocional.
b) Es recomana que a la PEL s’apliquin tècniques ja avaluades i que ofereixin una garantia mínima d’efectivitat per resoldre els problemes del pacient.
c) Es recomana ser extremament caut a l’hora d’expressar les opinions derivades de l’exploració de l’estat mental del pacient exclusivament en línia, i a l’hora d’emetre diagnòstics a través de la PEL. Es recomana no fer un diagnòstic específic. Es poden esmentar possibles diagnòstics i indicar que el definitiu s’haurà de fer en una consulta apropiada.
d) Trastorns que estan automàticament exclosos de la PEL. Hi ha situacions clíniques i quadres patològics en què està contraindicada la intervenció en línia. Si se sol·licita i es detecta aquesta situació, el psicoterapeuta està èticament obligat a informar el pacient de la contraindicació d’aquest tipus d’intervenció i a orientar-lo i facilitar-li l’accés a altres formes d’atenció més efectives i apropiades: derivar-lo a una intervenció psiquiàtrica o psicoterapèutica presencial, derivar-lo a un professional de la salut al lloc on resideix el pacient o activar el dispositiu d’atenció d’emergència i intervenció en crisis.
En aquestes situacions hi ha la idea suïcida, l’abús sexual (com a agressors), les relacions violentes (amenaça de matar altres persones, etc.), i trastorns en l’alimentació i altres trastorns que impliquen una distorsió de la realitat.
e) Emergències i intervenció en crisis. El terapeuta en línia ha de saber detectar les emergències i les situacions de crisis i saber manejar la situació, tant per contenir-les com per aconsellar, de manera que les crisis puguin ser ateses al més aviat possible per mitjà dels serveis corresponents. Però segons la nostra opinió, l’emergència o crisis no s’ha de tractar exclusivament per aquest mitjà, ja que segurament no serà possible fer una valoració completa de la intensitat del risc i tampoc no es podran aplicar les mesures necessàries (internar el pacient, contenció farmacològica, etc.). El psicoterapeuta en línia ha de tenir preparats en els seus protocols d’actuació plans individualitzats d’actuació per a aquests casos (suïcidi, agitació, abús sexual, etc.). Sembla que la manera d’actuar més convenient és convèncer el pacient perquè acudeixi immediatament a uns altres recursos d’ajuda més adequats o que el terapeuta mobilitzi personalment aquests recursos perquè es presti ajuda a la persona en crisis (policia, hospitals, etc.).
Principi deontològic
4.7. Dret a la informació i a una informació apropiada
Una gran part dels estàndards ètics de la pràctica de la psicologia clínica i la psicoteràpia en línia rauen en el dret del pacient a rebre informació adequada en quantitat i qualitat, no solament perquè pugi optar lliurement per aquest tipus d’intervenció amb total coneixement, sinó també per salvaguardar els seus interessos i els altres estàndards ètics que hem comentat.
Procediment
a) S’ha d’indicar clarament la propietat del servei.
b) El patrocinador dels llocs i les pàgines web, si n’hi ha, ha d’estar clarament identificat, inclosa la identitat de les corporacions comercials i les organitzacions no comercials que hagin contribuït amb fons, serveis o material amb aquest lloc web.
c) S’ha de garantir la independència en el model d’intervenció i en les tècniques i procediments terapèutics utilitzats, i assegurar-se que els patrocinadors no hi influeixin.
e) Si la publicitat és una font de finançament del lloc, s’ha d’indicar clarament. La informació publicitària i promocional s’ha de representar de manera que el pacient la pugi diferenciar clarament i sense cap tipus de dubte de l’educacional i la psicoterapèutica.
f) No s’ha de fer servir mai les adreces dels pacients com a eines de màrqueting.
Recomanacions tècniques
a) A les pàgines de presentació, i a vegades en el missatges de correu, pot ser interessant establir hipervincles o referències a d’altres llocs per complementar, donar suport a la informació o fer possible informació addicional. El terapeuta ha de vigilar que aquestes referències compleixen els requisits de qualitat establerts a l’apartat 4 i que compleixin els estàndards ètics exigibles.
b) A les pàgines de presentació, s’han d’identificar clarament la data en què una pàgina es va modificar per última vegada.
c) Cal establir clarament amb quina freqüència, periodicitat i interval de temps (temps raonable de resposta, temps màxim de resposta) es respondrà els missatges de correu.
d) Establir un mecanisme automàtic de comprovant de recepció de resposta dels missatges per a les dues parts (terapeuta i pacient). No s’ha de donar com a rebut un missatge si no hi ha comprovant de recepció.
e) Explicar al pacient com s’ha d’enfrontar i aclarir els malentesos.
f) Quan no es pugui fer un seguiment durant un temps prolongat cal avisar-ho i se li han d’oferir les dades d’altres professionals que puguin continuar la teràpia.
g) Es recomana imprimir els missatges, les respostes i els comprovants de recepció i incloure’ls a l’historial del pacient. La impressora ha d’estar en un lloc segur i privat.
5. Tòpics ètics segons el procés
Les recomanacions anteriors es poden simplificar si s’agrupen segons el moment del procés terapèutic a què fan referència. Aquest tipus d’organització de les recomanacions deontològiques també actua com una guia perquè el professional pugi seleccionar els aspectes concrets que li interessin en un moment determinat. La persona interessada ha de localitzar el problema concret en el moment del procés i buscar les recomanacions per a aquest cas en els tòpics plantejats. Aquest estructura és la que proposa la International Society for Mental Health on Line (ISMHO), que estructura uns principis ètics sobre tres grans moments, que sembla que segueixen les fases teòriques d’un procés terapèutic en línia.
5.1. Fase de presa de contacte amb el pacient i inici de la relació terapèutica
Principals tòpics implicats: el consentiment informat i el dret a la informació.
En aquesta fase, el psicòleg en línia ha de tenir una cura especial amb els aspectes següents:
a) Consentiment informat i aprovació de parents, familiars o tutors, quan calgui.
b) Dret a la informació. El pacient ha de tenir informació exacta sobre els aspectes següents:
- La identitat i competència professional del terapeuta i la manera de contractar la informació.
- La mecànica de la comunicació (temps de resposta, etc.).
- Riscos potencials de la comunicació (malentesos i com es poden resoldre, riscos tècnics, etc.).
- Riscos per a la confidencialitat de les dades.
- Mesures de seguretat que es prenen per salvaguardar la confidencialitat i la privacitat de les dades.
- Responsabilitats i límits legals.
- Riscos potencials clínics i contraindicacions de la psicoteràpia en línia.
- Alternatives a la psicoteràpia en línia.
- Promotors, espònsors i fonts de finançament del lloc web i la relació amb ells.
- Tarifes i formes de pagament.
5.2. Fase d’intervenció
Principal tòpic implicat. Estàndards de procediment operatiu.
a) Se suggereix seguir els principis ètics implicats en la intervenció terapèutica en qualsevol de les seves modalitats i moments (avaluació, generació d’històries clíniques informatitzades, teràpia i intervenció, seguiment), adaptats a la modalitat en línia.
b) Se suggereix tenir presents les limitacions en l’avaluació i el diagnòstic amb aquest mitjà.
5.3. Emergències
Inclou els procediments alternatius per a situacions d’emergència, entesa com una situació excepcional.
Bibliografia
- American Counselling Association, October 1999. Ethical Standards for Internet on-line Counselling. http:// www.counselling.org (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- American Medical Informatic Association (1998). Guidelines for the Clinical Use
of Electronic Mail with Patients. http://www.amia.org (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- American Psychological Asociation. Services by Telephone, Teleconferencing, and Internet: A Statement by the Ethics Committee of the American Psychological Asociation. http://www.apa.org/etihcs (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- Bermejo, A. (1999). "Adicción a Internet". Revista de Información Psicológica. N. 70, 27-30.
- Childress, C.A. (2000). "Ethical Issues in Providing En linea Psychotherapeutic Interventions". Journal Medical for Internet Research, març, 31, vol. 2(1) e5). http://www.symposion.com/jmir/2000/1 (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya), 2000. STAFF Consultans. "La oferta psicológica española en Internet" (document sense publicar).
- Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Espanya. Lista de Terapia En línia
- Health Ethics Initiative (1999). IHC Draft Code. http:// www.ihealthcoalition.org (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- Health on the Net Foundation (1997). HON Code. http:// www.hon.ch (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- International Society for Mental Health (en línia). Suggested Principles for the on-line Provision of Mental Health Services. (ver. 3.11) http:// www.ismho.org (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- Jarne Esparcia, A. i Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2001). "Una propuesta para un código deontológico de intervención psicológica en Internet". Anuario de Psicología (en premsa).
- National Board for Certified Counsellors, inc. (NBCC), 2000. Standards for
- Ethical Practice of Web Counselling. http:// www.nbcc.org (consulta feta el 16 de desembre de 2000).
- Suler, J. (1996) On line psychotherapy and counselling, 21 octubre. http:// www.rider.edu/suler/psycyber/therapy
- STAFF Consultans (2000). "La oferta psicológica española en Internet" (document sense publicar). Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Comissió de Deontologia.
COPC/març 2001
|
