ESTUDI DEL ROL DEL PSICÒLEG
EN EL CAMP DE LA GERONTOLOGIA
Realitzat per: Dolors Ballestero, Àngels Gonzàlez, Asunción López-Dóriga i Francesc Martínez.
Membres del GRUP DE GERONTOLOGIA DEL COPC

Presentació

La importància del psicòleg en la nostra societat actual cada cop es fa més evident a través de les necessitats emergents manifestes. Però el que sembla també necessari és definir els perfils d’actuació professional del psicòleg segons els àmbits d’acció en el que es desenvolupa aquest. Cal informar del que sabem, i cal investigar sobre el que es fa i es necessita fer.

En l’àmbit de la gerontologia, la longevitat s’està produint de forma cada vegada més palesa I l’atenció a la gent gran, considerem que comporta un tipus d’abordatge específic a partir d’un enfocament de caire interdisciplinari a través dels diversos professionals que hi exerceixen.

Dins d’aquest marc, el grup de Gerontologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya treballa amb força i empeny per a aquest context sociosanitari del psicòleg. Des de la junta desitgem que el treball d’aquest grup de gerontologia es converteixi en un referent per als psicòlegs que estan en relació en aquest camp.

Sabem que la psicogerontologia com a nova professió contribueix a donar més qualitat als darrers anys de vida mitjançant el coneixement de la persona, el seu procés d’envelliment i les seves necessitats dins de l’àmbit domiciliari i institucional.

La proposta d’objectius, competències i habilitats del rol del psicogerontòleg en el marc institucional presentada en aquest treball, és un reflex més de l’esforç constant i laboriós de plasmar la realitat en la institució del psicòleg i la seva col·laboració amb altres professionals sobre el terreny. També es pretén definir el tipus diferenciat d’intervenció per a esclarir al usuari l’elaboració i direcció de la seva demanda.

Felicitar per tant aquesta iniciativa i encoratjar el grup per a la divulgació més amplia i necessària de la tasca diària que estan realitzant amb la gent gran, per a fer del seu present un millor futur ara i per a tots.

La Junta de Govern

Agraïments

Agraïm al Col·legi de Psicòlegs la possibilitat de realitzar aquest estudi, així com als membres del Grup de Gerontologia del Col·legi que van ajudar a engegar aquest projecte:

Daniel Lleida, Laura Lluhen i Araceli Teixidó.

També volem mencionar les persones que han col·laborat en l’execució tècnica i en la supervisió del treball:

Josep Lluís Bosch i Josep Vila.

Per últim, volem agrair la col·laboració de totes les persones que de forma altruista han contestat els qüestionaris i han facilitat l’accés als diferents centres.

A tots ells, moltes gràcies.

INTRODUCCIÓ

El fenomen demogràfic de "la longevitat", que s'està produint des dels darrers anys en les societats desenvolupades, cada cop es fa més palès. El procés d'envelliment s'ha de situar dins d’un context concret de canvis socials, culturals, econòmics i polítics.

El darrer període de vida es caracteritza per un conjunt de canvis, tant des del punt de vista físic, cognitiu, emocional, familiar i social com de l’econòmic. Aquesta situació implica l'aparició d'un conjunt de necessitats diverses, que comporta anar cercant, dins de la comunitat, plans estratègics d'intervenció sociosanitaris, psicosocials i econòmics.

És del tot evident que l'atenció a la gent gran comporta un tipus d'abordatge específic, a partir d'un enfocament interdisciplinari, per poder assolir com a objectiu fonamental una millor qualitat de vida per a l'individu i la seva família. A Catalunya s'han consolidat diferents programes socials i sanitaris, els quals parteixen d'una filosofia comuna: donar al client i les seves famílies una atenció de qualitat, que es caracteritzi per ser integral, interdisciplinar, harmònica i dins de la comunitat.

L'atenció a la gent gran es realitza des de diferents camps d'intervenció. En aquests, es troben diversos professionals en exercici, que duen a terme funcions i tasques diferenciades. Aquesta nova situació comporta la necessitat d'anar definint i adequant el perfil i la formació dels professionals que intervenen en l'atenció a la gent gran, per adequar l'oferta a la demanda.

Dins d'aquest marc, el Grup de Gerontologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya s'ha plantejat la necessitat de reflexionar, qüestionar, clarificar i adequar el nostre rol. En aquest sentit, el grup té el desig de convertir-se en un referent per als psicòlegs d'aquest àmbit.

Aquest estudi sorgeix de la necessitat de contrastar, clarificar i ordenar conceptes al voltant de la situació en què es troba actualment el psicòleg dins l’àmbit de la gent gran.

La impressió inicial parteix de la idea que en aquests moments el desenvolupament de l'exercici com a professionals de la salut és difícil i complexa per diverses raons, però en voldríem destacar les següents:

1. No existeix una definició clara i consensuada d'objectius generals i específics, funcions, competències i habilitats pròpies i específiques del psicòleg dins de les institucions gerontològiques i/o geriàtriques, així com del seu nivell de cost.

2. Certes funcions, competències i habilitats específiques dels psicòlegs que es realitzen en diferents àmbits d’intervenció en gent gran són dutes a terme de manera indiscriminada per diferents professionals. Entenem que la formació i l’experiència del psicòleg és un valor afegit que pot dotar de major qualitat els serveis adreçats a la gent gran.

3. Existeix un nombre molt baix de contractació de psicòlegs per part d'institucions geriàtriques, en comparació amb altres professionals dins el context sociosanitari.

La figura del professional de la psicologia en una societat cada vegada més envellida s'ha d'adaptar al client amb un perfil de psicogerontòleg. Des del Grup de Gerontologia creiem important fer un estudi per a conèixer el perfil d'aquests professionals, les necessitats formatives i associatives, les seves competències i habilitats, a partir de la pròpia experiència i de les expectatives dels directors d’institucions geriàtriques.

Així mateix, valorem poder difondre els resultats d’aquest estudi per a servir d'orientació als propis psicòlegs.



MARC TEÒRIC

L'ésser humà, al llarg de la seva història, sempre ha tingut la necessitat de buscar la manera de sobreviure. Les societats neixen, viuen i es desenvolupen gràcies als membres que les integren. A mesura que la societat va desenvolupant la seva identitat, progressa la funció instintiva i primitiva de defensa davant dels possibles enemics que l'aguaiten. Una vegada organitzada aquesta defensa de la vida i el seu manteniment, la societat segueix augmentant la seva vitalitat mitjançant les professions.

Així, les professions neixen davant la necessitat d'establir uns elements que ens expliquin el significat i la comprensió de la vida humana (Spencer, 1992,316) i el seu manteniment.

Per a Spencer, a mesura que l'especialització i la diferenciació de les àrees socials augmenta, també ho fan la interdependència dels seus membres. Aquesta dependència mútua incrementa la complexitat de la societat i de la seva vulnerabilitat, provocant la recerca de nous sistemes reguladors per a poder controlar i coordinar les accions dels seus membres. Els membres que intervenen en aquests nous sistemes reguladors socials són els professionals. Per tant, el professional té la funció social de mantenir i incrementar la vida de les persones dintre de la societat.

El coneixement d'aquests elements permeten que, a mesura que la societat es va desenvolupant en el seu progrés i conforme va trobant dificultats, com en qualsevol canvi, els pugui solucionar o almenys intentar-ho. Per a solucionar aquests desajusts, el que fan els professionals és definir els problemes que els provoquen i buscar les solucions que permetin que la societat segueixi augmentant en el seu progrés i la seva vitalitat.

La psicogerontologia, com a nova professió, contribueix a donar més qualitat als darrers anys de vida, mitjançant el coneixement de la persona, el seu procés d'envelliment (aspectes com l'estat físic, cognitiu, emocional, i social) i les seves necessitats dins de l'àmbit domiciliari i institucional.



LES INSTITUCIONS GERIÀTRIQUES

Les institucions geriàtriques han complert la funció de tenir cura de la persona gran que no podia romandre en el seu domicili.

Les residències comencen a ser construïdes, en la dècada dels anys setanta, per la Seguretat Social i vénen a cobrir una greu carència d'aquests serveis fins aquell moment. Existien poques residències, en general de baixa qualitat, que eren ateses per organitzacions religioses, sistemes de beneficència i, rarament, per la iniciativa privada. La dècada dels vuitanta coneixerà un fort impuls de construcció de centres per la Seguretat Social, per algunes comunitats autònomes i per la iniciativa privada. Per fi, la dècada dels noranta està veient consolidat aquest impuls constructiu.

Però si l'aspecte quantitatiu és important, més significatiu és el procés evolutiu del model residencial: des de les macroresidències indefinides i sense a penes serveis dels anys setanta fins als centres residencials de caràcter modular, amb un nombre de residents molt més reduït i prioritariament assistits, i amb una gamma de serveis i prestacions de gran qualitat.

Poc a poc van apareixent altres serveis assistencials institucionalitzats amb l'objectiu d'afavorir la prolongació de l'estada de la persona gran en el seu domicili, amb una qualitat de vida sostinguda per: ajut a domicili, centres de dia, casals i altres.

A Catalunya, a partir de la creació del Programa Vida als Anys (1986), s'integra els serveis socials i sanitaris per a la gent gran. En 1988, amb la creació del Departament de Benestar Social, l'àmbit d'actuació va passar a ser interdepartamental. En aquest moment, el model sociosanitari català defineix el model d'atenció als usuaris. La persona gran malalta o depenent funcional ha de ser tractada des d’un abordatge global i no només per a facilitar uns processos fisiològics bàsics. Cal pensar en el pes dels components psicològics, socials i relacionals de les situacions en què es troben els malalts atesos (centres sociosanitaris, PADES, UFISS).



GERONTOLOGIA I PSICOGERONTOLOGIA

La gerontologia és la ciència que estudia l'envelliment i les persones grans. És un concepte molt ampli ja que inclou aspectes de diverses disciplines científiques: medicina, biologia, psicologia, sociologia, etc.. Totes aquestes ciències participen en el coneixement de la persona gran i del procés d'envelliment. D'això es desprèn la necessitat d'un treball interdisciplinar on cada professional pugui aportar el seu coneixement amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent gran.

La psicologia té un potencial de coneixements molt ample en aquesta àrea i ofereix nombrosos camins, mitjançant els quals els principis, dades i mètodes psicològics poden contribuir a la comprensió del procés d'envelliment. Principalment, la psicologia ha reconegut la importància de diferències individuals en la conducta. Això ha possibilitat l'anàlisi d'aspectes psicològics, físics i socials en la diagnosi i tractament de la gent gran.

A Espanya comença a néixer l'interès per la gent gran fa un parell de dècades, desenvolupant-se la psicogerontologia al mateix temps que altres disciplines que intervenen en la gerontologia (biologia, sociologia, política, etc.). Les seves aportacions estan en relació no només amb els coneixements de la persona gran i els canvis de l'envelliment, sinó també amb tècniques d'observació, anàlisis quantitatives i dissenys de tècniques avaluatives.

Així mateix, estudia els problemes que poden originar-se en les societats contemporànies a causa dels ràpids canvis tecnològics i socioculturals que condicionen el procés d'envelliment.



DISSENY METODOLÒGIC I RESULTATS GENERALS

Per conèixer tant la quantitat de competències com les habilitats desenvolupades pels psicòlegs contractats en centres adreçats a la gent gran, es va dissenyar una enquesta doble. Una adreçada als directors dels centres i una altra adreçada als psicòlegs que treballen als centres.

Els qüestionaris es van trametre per correu ja que, si bé la taxa de respostes acostuma a ser baixa, la validesa de les respostes és superior a altres tècniques.


FITXA TÈCNICA

Equip:

Subgrup d'estudi sobre el rol del psicòleg en gerontologia, del grup de treball de gerontologia, del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Tècnica emprada:

Dos qüestionaris semioberts: Un dirigit als directors dels centres i un altre per als psicòlegs que treballen en aquests centres (veure annexos 1 i 2).

Índex temàtic del qüestionari dels directors:

Preguntes: 1-5: dades del centre
6-7: dades personals
8-10: treball dels psicòlegs dins del centre
11-13: necessitats del psicòleg

Índex temàtic del qüestionari dels psicòlegs:

Preguntes: 1-5: dades del centre
6- 8: dades personals
9-14: formació acadèmica
15-20: àmbit laboral
21-26: funcions i tasques
27-28: relació amb COPC

Població:

Els directors de tots els centres específics per a la gent gran de la comarca del Barcelonès (municipis de Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet).
Els psicòlegs que treballen en aquests centres, censats a partir de la informació del propi centre.
Per a l'obtenció dels centres ens remetem al "Directori de serveis socials per a la gent gran" publicat pel Departament de Benestar Social, el llistat de centres sociosanitaris i UFISS del Programa Vida als Anys del Servei Català de Salut i el llistat de les diverses associacions relacionades amb gent gran.

Treball de camp:

Trucades de telèfon realitzades des de novembre de 1997 fins a febrer de 1998, a les institucions enregistrades per esbrinar si hi treballa un psicòleg.
De gener de 1998 fins a abril de 1998, es van enviar i recollir els qüestionaris per correu (amb franqueig de retorn), tant als dels psicòlegs com els dels directors dels centres.
Els qüestionaris no retornats es van reclamar.

Processament de les dades:

Software SPSS.

GRÀFIQUES

Gràfiques del qüestionari dels directors de centres

(Els números dels següents apartats corresponen a les preguntes quantitatives del qüestionari)

2. Tipus de recurs: centres registrats

3. Tipus de centres, centres amb psicòlegs i psicòlegs que han contestat

4. Nombre de places de Residències i Centres de Dia

8. Professionals que treballen dins els centres

9. Lloc de treball per al qual ha estat contractat el psicòleg

10. Tasques i funcions que du a terme el psicòleg

11. Opinió dels directors dels centres sobre la necessitat de la presència d’un psicòleg dins la seva institució

12. Opinió dels directors dels centres sobre la necessitat de la presència de la figura d’un psicòleg en altres recursos dirigits a la gent gran

13. Motius pels quals no treballa cap psicòleg al seu centre

Gràfiques del qüestionari dels psicòlegs

(Els números dels següents apartats corresponen a les preguntes quantitatives del qüestionari)

7. Edat i sexe

a) Edat i sexe:
b) % edat i sexe sobre total psicòlegs:

8. Col.legiats:

10. Marc teòric de referència:

11. Especialització en gerontologia:

12. Tipus d'especialització:

13. Opinió sobre el nivell de formació en gerontologia:

a) Amb formació específica:
b) Sense formació específica:

15. Anys d'experiència en l'àmbit de la gerontologia:

16. Treball en altres àmbits professionals fora del camp de la gerontologia:

17. Per a quin lloc de treball ha estat contractat:

18. Temps d'antiguitat:

19. Nombre d’hores de dedicació setmanal:

20. Tipus de contracte:

21. Competències dins el centre:

26. El treball s'organitza entorn a un equip interdisciplinar:

27. Informació en relació a la tasca que està realitzant el grup de gerontologia dins el COPC:

PERFIL PROFESSIONAL I CONCLUSIONS

Dona, major de 35 anys, col·legiada, amb una experiència laboral en aquest camp inferior als cinc anys, emmarca el seu treball dintre d'una orientació eclèctica i no té una formació específica en gerontologia.

1. Actualment, existeix un nombre baix de psicòlegs en exercici dins les institucions vinculades a la gent gran.

El recurs que compta amb un major nombre de psicòlegs són les UFFIS, possiblement perquè una de les seves competències més rellevants en l’exercici del seu rol és la de diagnosi.

El recurs en què s’observa més l'absència del psicòleg és el casal donat que, possiblement, la figura d’aquest professional apareix relacionada amb aspectes sanitaris (patologia) de l'individu, infravalorant-se les possibilitats d’intervenció en els camps preventiu i relacional.

2. La meitat dels psicòlegs que han contestat la nostra enquesta no han rebut una formació específica en gerontologia i geriatria.

Aquells professionals que l’han rebuda, consideren que el nivell de formació resulta acceptable, però entenen que la qualitat

d’aquesta podria ser millorable.

Observem una manca de motivació envers la necessitat de realitzar una formació específica i permanent. És un problema que un rol no gaire ben definit estigui lluny d’una disposició de canvi.

Existeix una relació entre formació i definició de rol. La manca de motivació per a una formació específica podria portar a una desconstrucció del rol del psicòleg. Igualment, podria crear-se un submercat per als menys qualificats.

3. Les institucions que majoritàriament contracten psicòlegs són centres privats i privats col·laboradors.

Sembla clar que l'aAdministració pública no contempla la figura del psicòleg en la seva doble vessant preventiva i assistencial.

Els directors de residències i centres sociosanitaris públics consideren necessària la presència del psicòleg dins la seva institució, malgrat que encara no sigui present en els seus centres.

Els motius esmentats, a favor de la presència del psicòleg en els seus centres, parteixen d’una concepció global i individualitzada de l'atenció a la gent gran contemplant aspectes preventius i terapèutics que:

a) Consideren l’entorn familiar i social del client

b) Valoren la necessitat d’una visió i intervenció interdisciplinars

c) Afavoreixen una millor qualitat d’atenció assistencial dels professionals que intervenen en l’atenció de la persona gran i llur família mitjançant la possibilitat d’oferir un suport emocional, instrumental i institucional

Per altra banda, els directors de centres que no consideren necessària la figura del psicòleg dins la seva institució parteixen d’una concepció parcial de l'exercici del rol del psicòleg, vinculant-lo exclusivament a patologies mentals, que han de ser tractades en recursos externs.

Un altre motiu esmentat és la convicció que altres professionals (treballadores socials, infermeres...) poden realitzar les mateixes funcions i tasques del psicòleg, la qual cosa ens indica un desconeixement dels aspectes diferencials dels professionals de l'àmbit sociosanitari.

4. Majoritàriament, els psicòlegs en exercici treballen en el seu centre a temps parcial, amb un tipus de contractació laboral temporal i/o de col·laboració professional, completant per aquest motiu la seva jornada laboral amb altres tipus de feina aliena a aquest àmbit.

5. Comprovem que la majoria de psicòlegs que treballen en centres geriàtrics han estat contractats per a desenvolupar el seu rol professional.

La resta queda repartida entre altres rols, com ara: director, dinamitzador, terapeuta ocupacional, monitor de formació i treballador social.

6. Els directors dels centres valoren com a funcions dels psicòlegs l’organització i planificació d'activitats, l'atenció als clients i el treball amb l'equip interdisciplinar. Pel contrari, l’atenció als familiars no sembla considerada una tasca dels psicòlegs. Faltaria saber si aquesta atenció la dóna un altre professional (treballador/a social) o si no es considera pròpia del centre. Si es considera aquesta última possibilitat es podria valorar un model sanitari d'atenció exclusiva al malalt (persona gran en aquest cas), sense inclusió del sistema familiar.

Els propis psicòlegs comuniquen que realitzen més tasques dirigides al client (preventiva, avalatuativa, terapèutica), potser per ser les més reconegudes i acceptades pels centres. La funció d’assessorament no és exercida majoritàriament pels psicòlegs.

7. Observem una gran diversitat de tècniques emprades pels psicòlegs, relacionades amb la funció terapèutica especialment, i que amplien el camp dels abordatges a la gent gran.

Per a la diagnosi s’utilitzen tècniques específiques de la psicologia:

- Proves psicomètriques
- Escales de valoració neuropsicològica
- Qüestionaris
- Observació sistematitzada

Per a la teràpia:

- Teràpia de modificació de conducta
- Teràpia cognitivoconductual
- Suport emocional
- Teràpia de reminiscència
- Estimulació cognitiva (reeducació llenguatge, memòria, raonament lògic, etc.)
- Tècniques de dinàmica de grups
- Tècniques d'estimulació funcional i de les AVD
- Gimnàstica adaptada a la 3ª edat
- Psicomotricitat
- Tècniques de respiració i relaxació
- Musicoteràpia
- Ludoteràpia
- Intervenció triàdica

Per a la formació:

- Seminaris de formació
- Supervisions d’equip
- Assessorament a l’equip

8. No s’han trobat psicòlegs consultors d’organització, potser per la tècnica emprada.

9. Les respostes ens indiquen que el psicòleg treballa fonamentalment dins d’un equip interdisciplinar.

En aquesta enquesta, no hem pogut comprovar la qualitat quant al nivell d’eficàcia i d’eficiència del treball desenvolupat en aquests equips interdisciplinaris.

Així mateix, desconeixem com són la metodologia i la freqüència de reunions per dur a terme la tasca interdisciplinar.

Entenem com a fonamental el treball des de l’equip interdisciplinar per tal de possibilitar un abordatge integral.

10. La meitat dels professionals enquestats té coneixement de la tasca que actualment du a terme el Grup de Gerontologia del COPC. D’aquí deduïm que el grup de gerontologia té una certa projecció entre els psicòlegs de les institucions geriàtriques.

Caldria fer més extensiu el coneixement de la tasca del Grup. En aquest sentit, un dels objectius (entre d’altres) d’aquest treball d’investigació aniria dirigit a una presa de contacte amb els diferents professionals que treballen en aquest àmbit.

Davant la pregunta que fa referència a les activitats que podria desenvolupar el Grup de Gerontologia dins el COPC, les respostes s’han centrat o dirigit fonamentalment cap a la formació continuada, l’assessorament professional i la recerca, compaginant tot això amb la necessitat de crear un espai d’intercanvi d’informació i experiències, supervisió de casos i divulgació externa.

PROPOSTA: QUADRE DELS OBJECTIUS, COMPETÈNCIES I HABILITATS DEL ROL DEL PSICOGERONTÒLEG EN L'AMBIT INSTITUCIONAL

El que descrivim en aquest quadre és el mapa bàsic on s'ha de moure el psicòleg per realitzar una bona tasca professional. El que pugui realitzar dependrà del tipus d’institució, del director i de l'equip assistencial amb què col.labori. Cal tenir en compte que, molt sovint, el psicòleg no pot dur a terme personalment totes les tasques, però és fonamental que es faciliti el desenvolupament mitjançant altres professionals.

El rol del psicòleg sovint és més facilitador que interventor. Cal desvincular el rol del psicòleg de l'acte pur de diagnosi, per assolir el nivell més ampli que és el d’intervenció.

• Intervenció centrada en el client
• Intervenció centrada en la família
• Intervenció centrada en la institució

Intervenció centrada en el client

1. Aconseguir una bona adaptació al centre

A) Objectius específics:

- Avaluar la persona

• Conèixer la disponibilitat per a l’adaptació/integració a la dinàmica del centre del client i la seva família. Treballar les pors, les ansietats, el dol...
• Obtenir informació sobre el client, respecte al seu estat físic, psíquic i social.
• Recollir informació del propi equip de la institució i d’altres professionals aliens al centre.

- Analitzar

• Elaborar una diagnosi.
• Determinar els problemes específics i elaborar mètodes pertinents d’abordatge.

- Informar

• Informar el client, la família i l’equip assistencial.

- Realitzar seguiment
Fer el seguiment del procés d’adaptació i evolució del client al centre, la família i l’equip.

B) Habilitats:

- Valoració cognitiva: atenció, memòria, llenguatge, orientació, raonament...
- Valoració funcional: capacitat d’autonomia per a les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.
- Valoració afectiva: personalitat, estat emocional, autoestima, motivacions, hàbits de conducta, maduració afectiva...
- Valoració psicopatològica: trastorns específics.
- Valoració social: relacions familiars i socials.

2. Planificació i coordinació del Programa d’Intervenció Terapèutica Integral (PITI)

A) Objectius específics:

• Incrementar el benestar i confort.
• Incrementar el màxim d’autonomia durant el major temps possible.
• Mantenir i/o incrementar capacitats conservades.
• Intentar retardar el deteriorament global.
• Prevenir altres patologies.
• Pal·liar els símptomes que es presenten.
• Potenciar les capacitats funcionals: restablir, estimular i mantenir les funcions cognitives, afectives i motrius.
• Cercar i fomentar motivacions i interessos des d’una actitud activa i participativa.
• Transmetre la capacitat de gaudir i organitzar el temps d’oci.
• Afavorir i potenciar relacions personals.
• Crear un clima relaxat, positiu i acollidor.
• Oferir l’atenció i el suport adequats a cada pacient, en funció del seu estat evolutiu.

B) Competències:

- Establiment d'objectius generals i específics de la intervenció terapèutica del PITI.
- Assessorament en l'elaboració i planificació del programa d'intervenció terapèutica.
- Coordinació de les tasques d'estimulació, rehabilitació i integració grupal dels altres professionals de l’equip.
- Programació i dinamització de diversos tipus de grups en funció d'objectius diferents: grups d'estimulació cognitiva, habilitats socials, objectius terapèutics...

3. Proporcionar Atenció Psicològica

A) Objectius específics:

• Afavorir un millor benestar personal.
• Prevenir i/o intervenir en possibles conflictes personals i grupals en relació a ells mateixos, a d’altres clients, a la família, a l’equip assistencial i a la direcció.

Intervenció centrada en la família

Intervenció centrada en la institució

GLOSSARI


Associació: és un conjunt de persones organitzades amb objectius més o menys explícits i amb unes tasques concretes.

Ajut a domicili: servei d'atenció domiciliària a la gent gran, per a facilitar la permanència de la persona en el seu domicili. Les tasques poden ser diverses: cura de la persona i del seu entorn, acompanyaments, menjars, higiene, etc. Realitzada per treballadores familiars.

Casals: són centres d’acolliment, esbarjo i convivència que poden tenir també serveis complementaris.

Centres de dia per a gent gran: són establiments d’acolliment diürn, amb una estructura funcional compensatòria de la llar i una alternativa a l’internament, amb una funció socioassistencial destinada a les persones grans amb discapacitats, per satisfer les seves necessitats i donar suport psicosocial als familiars.

Centres privats: aquells centres en què la pròpia persona assumeix el cost de la seva estada.

Centres privats col.laboradors: la persona assumeix el cost que pot i la Generalitat paga al centre la diferència amb el preu real.

Centres públics: totalment subvencionats per un òrgan públic.

Centres sociosanitaris: centres d'internament per a persones que necessitin una atenció sanitària que, per la seva problemàtica específica –sanitària, social o familiar–, no pot assumir-se en el domicili de l’usuari. Els pacients poden acollir-se a diferents serveis de: convalescència, curta i llarga estada, psicogeriatria i cures pal·liatives.

Competència: coneixement, habilitat i conducta (actituds i valors) que una organització pretén desenvolupar i reconèixer entre els seus empleats.

Equip interdisciplinari: conjunt de professionals diferents encarats a un objectiu comú, igualats en el moment de fer aportacions però diferenciats en la intervenció i la formació.

Geriatria: branca de la medicina que té com a objectiu ocupar-se dels aspectes clínics, terapèutics, preventius i socials de la salut i malaltia dels vells.

Gerontologia: ciència bàsica o acadèmica que estudia l'envelliment en tots els seus aspectes: biològic, psicològic i social.

Grup: conjunt de tres o més persones que s'identifiquen a si mateixes, i són identificades per la resta de persones de l'organització, com a tal grup.

Habitatge tutelat: són establiments d’acolliment residencial amb una funció equivalent a la llar i d'emparament social per a persones capaces d'autogovernar-se però que no disposen de condicions sociofamiliars o d’habilitats adequades. Aquesta forma d’acolliment comporta compartir tasques i despeses.

Hospitals de dia: són centres que ofereixen un servei fonamentalment sanitari d’assistència interdisciplinar on el pacient amb malalties i incapacitats físiques o psíquiques acudeix en règim d’acolliment diürn per rebre tractament integral i retornar després al seu domicili.

Ideologia: Conjunt de creences dominants que expliquen un fenomen social, encara que no sigui necessàriament veritat. Generalment reforça un sistema i una estructura socials.

Lloc de treball: es valora segons:

a) Funcions = cada una de les grans línies d’activitat que es donen en un lloc de treball (per exemple: donar resposta a les demandes d’atenció psicològica individual i/o familiar).

b) Tasques = cada un dels treballs concrets i independents que s’han de desenvolupar (per ex.: diagnosi, teràpia).

c) Activitats = cada un dels actes de què es componen les tasques (per ex.: entrevista).

Perfil professional: es refereix als coneixements, habilitats, actituds i als potencials idonis per a assolir uns objectius.

Prevenció: advertir per endavant una situació per preveure els seus efectes i disminuir-los, impedir-los, etc.

Professió: ocupació que ha assumit una posició predominant en la divisió del treball, de tal manera que aconsegueix el control sobre el seu propi treball. Les seves característiques són el monopoli i l'autonomia.

Programa d'atenció domiciliària / Equips de suport (PADES): consisteix en un servei la finalitat del qual és donar prestacions socials i sanitàries integrades a persones soles o famílies que tinguin dificultat per valer-se per si mateixes en cas de malaltia, sempre que no sigui necessari el seu internament. Evita internaments i reintegra a la societat les persones abans internades, fent el procés menys traumàtic.

Psicogerontologia: és la branca de la gerontologia que estudia els paràmetres derivats del fenomen psicològic. Estudia les alteracions psicològiques que es donen en l'envelliment.
L'origen i dinàmica interna de la psicogerontologia com a disciplina científica estan determinats per una progressiva presa de consciència social-col·lectiva cap al valor del desenvolupament del potencial humà, i per això, del suport i atenció que requereix la persona, i, en aquest cas, les persones grans.

Residència: són centres adreçats a suplir durant una etapa de la vida la llar familiar de persones que, per circumstàncies sociofamiliars, no poden romandre en el seu domicili.

Rol: "La totalitat estructurada de totes les expectatives quant a: tasques, conductes, conviccions, valors i interrelacions d’una persona que ocupa una posició i que determina què es pot fer" (Hartley).

Salut: "És el benestar psíquic, físic i social" (OMS).

Unitats Funcionals Interdisciplinars Sociosanitaries (UFISS): es tracta d’unitats funcionals que tenen com a objectiu proporcionar la qualitat de l’atenció de les persones grans amb malaltia, malalts crònics i terminals, als hospitals d’aguts, per disminuir-ne l'estada mitjana.

BIBLIOGRAFIA

- Altarriba, Francesc Xavier i Cammany, Rosmarie (1993). Les persones grans: Característiques i possibilitats d´una etapa vital. Dossiers socioculturals. Ajuntament de Barcelona.

- Calvete, E.; Fernandez, C. y Garcia, I. (1994). Apoyo social y síntomas psicológicos en ancianos institucionalizados. Rev. Esp. Geriatria Gerontol.: 29 (2); (pp.73-78).