ELS PSICÒLEGS LAS SSAP
GTI-SSAP
GRUP DE TREBALL I INVESTIGACIÓ SOBRE ELS SERVEIS SOCIALS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LA COMISSIÓ DE PSICOLOGIA SOCIAL I COMUNITÀRIA

Salutacions

He rebut i estudiat amb satisfacció aquest treball sobre "el psicòleg als serveis socials d’atenció primària" que ha elaborat el "grup de treball i investigació sobre els serveis socials d’atenció primària" del Col·legi de psicòlegs de Catalunya.
Tots sabem que I’atenció social primària és la peça bàsica que estructura I’accés als serveis socials de tots els ciutadans. Una atenció que volem que sigui àmplia i complerta, el que vol dir la seva potenciació continuada per part de totes les administracions implicades. Aquesta voluntat es fonamenta en la convicció que els serveis de màxima proximitat al ciutadà són els més adequats en gran part dels àmbits de I’actuació pública.

Però aquests serveis es recolzen, sobre tot, en la riquesa que aporten els diferents professionals que els conformen i que gestionen els diferents serveis i programes. A diferencia de molts serveis especialitzats, els elements físics estructurals són poc importants. Tot recau com dic en els tècnics que des dels seus àmbits professionals han de realitzar un abordatge interdisciplinar de les realitats personals familiars i socials que atenen.

Des d’aquesta perspectiva, la reflexió continuada sobre el paper dels professionals en els serveis d’atenció primària és un exercici important per adaptar progressivament les nostres actuacions als nous reptes als que noves problemàtiques socials ens enfronten a diari.

Agraeixo molt sincerament al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya la oportunitat de saludar amb aquestes paraules a tots els professionals de la psicologia interessats en aquest projecte i els encoratjo a continuar en aquest camí de recerca en benefici del conjunt dels ciutadans i en especial d’aquells que pateixen mancances socials que comprometen el seu desenvolupament global com a persones.

Hble. Sra. Irene Rigau i Oliver
Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social

Salutacions

Sempre resulta agradable donar la benvinguda a una nova iniciativa i encara més si es tracta d’una aportació tan positiva com la present.

L’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, en el marc de col·laboració, compromís i implicació per la cohesió social amb la ciutadania i les entitats, aposta en aquesta ocasió per donar suport a l’edició del treball de reflexió elaborat pel Grup de treball sobre els Serveis Socials d’atenció Primària del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Tenim a les mans una eina rigorosa i valuosa, principalment per als tècnics i professionals de l’atenció primària dels Ajuntaments. Valorem doncs aquesta iniciativa que no només suposa una projecció de la psicologia en aquest camp de treball sinó que esdevé una aportació important per ser considerada en el context general dels serveis socials d’atenció primària.

Animem a fer passos endavant i a donar continuïtat a aquesta iniciativa. Per part de la Diputació de Barcelona valorem també prosseguir compartint la consolidació dels avenços professionals, perquè, en definitiva, complementa l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al nostre territori.

Ilma. Sra. Immaculada Moraleda
Diputació de Barcelona
Àrea de Serveis Socials

Salutacions

Vull agrair al Col·legi de Psicòlegs de Catalunya poder participar en aquesta publicació i tenir l’oportunitat d’aportar la visió de l’administració més propera a la ciutadania, la municipal, un nivell clau en les polítiques socials de l’Atenció Primària.

I ho és especialment per l’enfocament global que aporta aquest treball a la definició del paper i la tasca del col·lectiu dels psicòlegs a l’atenció primària, que tant ha aportat els darrers anys a partir de la constitució dels primers ajuntaments democràtics.

Fent una mica d’història, l’inici de l’exercici professional dels psicòlegs a les administracions públiques coincideix amb l’aparició de la democràcia al nostre país. El nou sistema de sobirania popular assolit entre tots i totes ens va permetre reconèixer drets i deures a la ciutadania i posar en funcionament un conjunt de polítiques i de serveis per atendre les necessitats de les persones, així com potenciar les seves capacitats. En aquest context, els psicòlegs es van incorporar al treball públic de les polítiques locals assumint, des del seu ofici i des de la seva professionalitat, el repte de donar resposta a unes necessitats i a unes situacions que fins aquell moment estaven desateses des dels poders públics.

Amb els anys, des de les administracions locals i, pel que em pertoca ara, des de l’Ajuntament de Barcelona, hem anat donant pas progressivament a la incorporació d’aquests professionals en els diferents nivells de gestió i de prestació de serveis públics pels diferents col·lectius de població (sobretot infants, gent gran). Ja sigui incorporant-los als propis serveis municipals o bé en la concertació que mantenim amb diverses associacions i ONG.

La tasca dels psicòlegs és hores d’ara mereixedora de reconeixement per la seva intervenció cabdal en serveis que ja formen part indiscutible de l’estat del benestar a la nostra ciutat, com l’atenció primària als centres de serveis socials, en els centres d’acolliment temporal o en la proximitat a les llars en l’ajuda domiciliària. I ara en l’especial atenció que caldrà donar a col·lectius amb una demanda creixent, com la gent gran o la immigració.

Aquest reconeixement té encara més sentit quan les reflexions del propi col·lectiu s’endinsen en els aspectes clau pel desenvolupament de les polítiques socials d’avui dia: la proximitat dels professionals al territori i a les persones, la necessària interdisciplinarietat de moltes actuacions, el treball en equip i en xarxa i, sobretot, el manteniment de la perspectiva comunitària en l’atenció i la promoció de les capacitats dels ciutadans i ciutadanes dels barris.

En aquest sentit, m’agradaria destacar que la intervenció comunitària, per la qual aposta aquest document, és tant important com l’atenció a les persones i a grups concrets. Des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona estem hores d’ara ben convençuts que treballar els vincles i els valors de les persones en el seu territori, al lloc on viuen, és la millor manera d’aconseguir una societat més justa i cohesionada.

En un moment en què a les nostres ciutats emergeixen noves situacions i necessitats, en un moment en què la complexitat i els canvis són aspectes fonamentals, celebro especialment les idees d’un col·lectiu de professionals que afronten el futur decididament a través de la reflexió i el debat entorn al seu paper d’intervenció a la societat a la qual vivim.

Excma. Sra. Núria Carrera i Comes
Cinquena Tinent d’Alcalde i presidenta de la
Comissió de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona

Salutacions

La Psicologia de la intervenció social ha estat present al COPC des dels seus inicis. En la creació de la mateixa Comissió de Psicologia Social i Comunitària, una de les "antigues", en la posterior creació, a l’any 1996, del Grup de Treball sobre Els Serveis Socials d’Atenció Primària, GT-SSAP, responsable de l’elaboració dels document que avui tenim a les mans. I també ho ha estat en la participació activa de molts d’aquests professionals en les tasques de gestió i govern del propi COPC, manifestant així el seu compromís amb el seu àmbit d’intervenció i amb la professió com a tal.

El tema que s’aborda, "El psicòleg als SSAP", és un intent de definir i precisar quines són les aportacions que els psicòlegs podem fer dins de l’àmbit de la intervenció social i més concretament dins del marc dels Serveis Social d’Atenció Primària. És una feina que emmarca en un procés de reflexió i debat compartit amb altres professionals i que pren els reptes de l’actualitat: la xenofòbia, els canvis familiars, la violència domèstica,..com a àmbits d’actuació on la psicologia té moltes aportacions a fer, tal com el mateix document mostra.

És una satisfacció per mi i per la Junta de Govern que presideixo saludar l’aparició d’aquest primer volum que és només l’inici d’una sèrie de treballs que veuran la llum en els anys següents i que testimonien de la capacitat i el desig d’aquests professionals en contribuir a la promoció social del psicòleg i a la projecció de la seva activitat més enllà del marc col·legial.

Sra. Montserrat Ferraro i Frago
Degana del COPC

Agraïments

La realització d’aquest document ha estat fruit del treball col·lectiu dels membres del GTI-SSAP al llarg dels darrers anys i especialment dels membres que s’han fet càrrec de la seva redacció.

Voldríem agrair el seu treball així com la col·laboració i les opinions d’altres professionals de la psicologia com Carmina Català, José Leal i Marga Sánchez-Candamio. Voldríem també agrair els suggeriments rebuts per part d’altres professionals, experts vinculats als Serveis Socials d’Atenció Primària, com Teresa Aragonés, Marta Fité i Rosa Romeu, així com el suport informàtic de Xavier Iturrate.

Finalment volem agrair el suport rebut per les diferents administracions amb competències en els Serveis Socials d’Atenció Primària: Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Tinença d’Alcaldia de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, a la qual agraïm el suport i finançament a aquest projecte.

Presentació

L’elaboració d’aquest document respon a la necessitat de posar per escrit les aportacions dels psicòlegs que treballem als Serveis Socials d’Atenció Primària des de ja fa 20 anys.

Creiem que ara és un bon moment per reflectir en un treball aquesta tasca professional tant pel que fa a la seva vessant històrica com, especialment, pel que fa a la seva actualitat.

Ha canviat molt la situació dels psicòlegs als SSAP des de la constitució dels ajuntaments democràtics i la posterior empenta que van tenir les polítiques socials públiques al nostre país.

D’altra banda la manca de criteris comuns a aquests professionals, així com l’absència d’una formació acadèmica específica, fa palesa la necessitat d’uns elements referencials bàsics per a tots aquells psicòlegs interessats a desenvolupar el seu exercici professional en l’àmbit de la intervenció social.

Aquest primer document, elaborat pels psicòlegs del Grup de Treball sobre els Serveis Socials d’Atenció Primària, adscrit a la Comissió de Psicologia Social i Comunitària del COPC, és només el primer pas d’una reflexió posterior que ha d’incloure altres àmbits de la intervenció social: els serveis especialitzats (infància en risc, cooperació internacional, gent gran, drogodependències, immigrants, etc.).

Aquest pretén ser, doncs, un primer treball de presentació de la figura del psicòleg als SSAP, dels seus orígens i de les seves propostes actuals, i tindrà una continuïtat el proper any amb l’edició d’un volum recopilatori sobre "La praxi del psicòleg als SSAP" on es mostrin exemples de la intervenció del psicòleg tant pel que fa a les pràctiques d’assessorament com a les d’atenció directa en les seves diverses vessants: atenció individual i grupal i en la intervenció comunitària. Serà allí on es detallin les metodologies, les tècniques pròpies i els projectes on el psicòleg desenvolupa la seva aportació específica.

GTI-SSAP
GRUP DE TREBALL I INVESTIGACIÓ SOBRE
ELS SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Grup creat el 1996 i adscrit a la Comissió de Psicologia Social i Comunitària del COPC. Els seus membres, psicòlegs col·legiats, desenvolupen la seva tasca als Serveis Socials d’Atenció Primària i duen a terme un conjunt d’activitats regulars que inclouen la recerca, docència, intercanvis professionals així com la participació en l’organització de les Jornades anuals sobre els SSAP, conjuntament amb els col·legis professionals d’educadores i educadors socials i diplomats en treball social i assistents socials de Catalunya.

Composició: Lourdes Aramburu, Albert Barrientos, Jordi Bautista, Jorge de Cabo, Jordi Canal, Jordi Carós, Roser Casas, Rosa Clua, M. Roser Dalmau, Jordi Díaz, M. Glòria Fabra, Helena Ferrer (coordinadora), Àngela Fontanillas, Francesca Gilabert, Pilar González, Anna Guijarro, Maria Iborra, Esther López, Jaime López, Asunción López-Doriga, M. Carmen Manich, Carme Manzanal, Júlia Masip, Adelaida Navarro (secretaria), Montserrat Paino, Rosa Patino, Montserrat Pérez-Portabella, Neus Pijoan, Ana Plaza, Anna Puigdengolas, Mireia Puigdollers, Guadalupe Pulido, Núria Ribé, Neus Roca, Carme Rocosa, Liliana Rodríguez, Lídia Sallas, M. Matilde Sanuy, Javier Sarasíbar, Cristina Seoane, Françoise Marie Soetens, Montserrat Tobella, José Ramón Ubieto, M. del Carme Vidal i Josep Vilajoana.

Comissió de Redacció: Jordi de Cabo, Jordi Carós, Helena Ferrer, Esther López, Júlia Masip, Montserrat Pérez-Portabella, José Ramon Ubieto (coordinador) i Josep Vilajoana.

ANTECEDENTS

A Catalunya la participació dels psicòlegs en els equips de Serveis Socials coincideix amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics i amb la formulació d’unes polítiques socials de caire comunitari, en equips multidisciplinaris i amb una important participació veïnal i compromís dels professionals.

Els primers serveis creats, d’atenció a menors en risc social, van facilitar la incorporació dels psicòlegs, de vegades com a educadors, d’altres com a membres de l’staff tècnic. Molts d’aquests van passar, després, a formar part, com a psicòlegs, dels primers equips de Serveis Socials d’Atenció Primària distribuïts pels barris i les ciutats de Catalunya.

Paral·lelament, les transformacions sofertes en altres xarxes (salut mental, ensenyament) també van propiciar la convergència de psicòlegs en l’atenció social primària.

A la dècada dels 80 –i posteriorment als 90–, com a conseqüència d’un seguit de normatives legals1 que regulaven el sistema de prestacions socials, tant al conjunt d’Espanya com a Catalunya, la figura del psicòleg als SSAP es va precisant en un doble sentit: membres dels equips de suport tècnic, com a assessors dels professionals de l’atenció primària, i que intervenen amb les famílies i usuaris quan resulta adient.

A meitats dels anys 80 es va constituir una Comissió de Psicologia Social i Comunitària al COPC, origen de l’actual i formada per professionals dels Serveis Socials, tant dels SSAP com dels Serveis especialitzats. També en formaven part psicòlegs amb tasques docents a la Universitat. Van programar diversos cursos de formació i es van redactar documents específics sobre les funcions i tasques del psicòleg en l’àmbit de la intervenció social.

L’elaboració, posteriorment al 1995, d’un document sobre "Funcions dels psicòlegs als SSAP" dins del Pla d’Atenció Primària de l’Ajuntament de Barcelona va ser un altre pas important en aquest sentit.
Poc després, organitzats per l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona i amb la participació d’experts com Josep M. Rueda, José Leal i Francesc Beltri, es van realitzar dos seminaris sobre "Els psicòlegs a l’Atenció Primària" que per primera vegada aplega-ven la majoria dels psicòlegs que desenvolupaven la seva tasca professional als SSAP a Catalunya.

Fruit de tot això va ser la constitució, al COPC i adscrit a la Comissió de Psicologia Social i Comunitària, del Grup de Treball sobre els Serveis Socials d’Atenció Primària que reuneix més de 40 psicòlegs.

L’actuació d’aquest grup, tant pel que fa al seu treball intern de reflexió i debat sobre el context d’actuació dels psicòlegs als SSAP, com per la seva actuació externa –ha estat promotor de les Jornades SSAP, organitzades conjuntament amb els col·legis professionals de Treballadors socials i Educadors socials–, ha resultat decisiva per a la consolidació de la figura del psicòleg als SSAP.

El futur és, doncs, optimista pel que fa al reconeixement de la nostra aportació com a psicòlegs però hi ha mancances importants respecte a la generalització –tal com diu la Llei– de la nostra presència: encara hi ha molts ajuntaments que no inclouen aquest perfil professional, o l’inclouen a dedicació parcial.

Esperem que aquest document serveixi per augmentar la comprensió d’aquesta aportació professional i faciliti la incorporació dels psicòlegs als SSAP com a element estable dels equips professionals.



MARC DE LA INTERVENCIÓ


MARC GENERAL

El psicòleg, com a membre de l’equip de suport tècnic dels professionals de l’atenció primària, està ubicat en un lloc de proximitat a aquests serveis. En alguns casos es tracta del mateix Centre de Serveis Socials (CSS) o Unitat Bàsica d’Atenció Social Primària (UBASP), i en altres s’ubica amb altres professionals de suport (advocat, equips de salut pública, etc.) que actuen també en coordinació amb els SSAP.

Aquesta proximitat es justifica per l’adscripció territorial dels equips i per la idoneïtat que la tasca del psicòleg, com la de la resta dels professionals, prengui el territori com a referent de la seva actuació juntament amb altres eixos que comentem a continuació.

La perspectiva psicosocial és, sens dubte, un eix cabdal i compartit amb la resta de professionals dels SSAP, tot prenent la contextualització social com a base d’anàlisi de qualsevol conducta, actitud, manifestació psíquica d’un subjecte en una doble dimensió sempre articulada: la dimensió subjectiva i la dimensió social.

Tant les metodologies d’actuació com els objectius proposats tenen en compte un seguit de criteris bàsics:

– abordatge interdisciplinari de les problemàtiques
– participació dels subjectes en l’anàlisi i en la intervenció de les problemàtiques sorgides
– perspectiva comunitària en la definició de la situació
– treball en xarxa (educació, salut física i mental, serveis socials)

Per tot això la intervenció del psicòleg als SSAP està indissolublement lligada als altres professionals de l’atenció primària: treballadors socials, educadors socials, metges, juristes, etc., i és amb ells que comparteix aquests eixos d’actuació comuns al context.

El GTI-SSAP ha orientat una bona part de la seva actuació a la promoció del debat entre professionals: jornades, taules rodones, amb el benentès que aquest debat contribueix també a la definició i aprofundiment del propi marc conceptual del psicòleg als SSAP.


MARC ESPECÍFIC

Si ens referim, ara, a les condicions específiques de la nostra intervenció, hem d’esmentar, pel que fa al marc legal, les lleis citades abans on es preveuen les dues vessants de la intervenció del psicòleg: suport tècnic als professionals dels SSAP i atenció directa als ciutadans.

Pel que fa als referents teòrics, com assenyalàvem abans, la procedència dels psicòlegs als SSAP ha estat molt diversa: treball social, salut mental, educació social, psicopedagogia, etc. Aquesta varietat s’ha revelat finalment com una riquesa per l’intercanvi que ha generat.

No hi ha, per tant, una única referència teòrica i conceptual sinó diverses: Psicologia social i comunitària, Psicoanàlisi, Teories sistèmiques, Cognitivisme, Ciències Socials (Antropologia, Sociologia) i Pedagogia.

Totes aquestes teories i disciplines han aportat als professionals de la psicologia claus de lectura i elements per a la seva actuació i han permès superar falsos dilemes com l’oposició individu-col·lectivitat (atenció individual versus intervenció comunitària).

Tots els enfocaments presents promouen una definició de la causalitat com a psicosocial, interrelació del psiquisme del subjecte amb les condicions socials on es desenvolupa, i d’aquest posicionament analític es dedueixen conseqüències per a la intervenció.

Intervenció que pren una doble especificitat, amb relació a la resta dels professionals dels SSAP:

a. el psicòleg aporta elements d’anàlisi, avaluació i implementació propis de la psicologia.
b. el psicòleg és un facilitador, en el treball d’equip, de l’emergència del que anomenem "factor subjecte", és a dir, la manera particular en què cada subjecte fa seu, subjectivitza tot allò que és part de la seva vida: les condicions socials, la seva salut, les relacions personals, etc.

FUNCIONS I TASQUES


El psicòleg als SSAP té, com vèiem abans, un doble encàrrec clarament diferenciat: d’una banda és un professional amb funcions de suport tècnic a l’atenció primària –igual com altres, com ara l’advocat–, i per l’altra és un professional que intervé també directament amb els usuaris i la població del territori on està ubicat. Aquesta intervenció pot prendre diverses formes: individual, grupal i comunitària.

SUPORT TÈCNIC

Les tasques de suport tècnic presenten diverses modalitats que inclouen tant l’assessorament psicològic com tasques d’assessorament metodològic en el disseny, implementació i avaluació de projectes.

Es tracta d’un suport realitzat des de l’interior del mateix equip, atesa la proximitat del psicòleg als CSS i UBASP, però amb uns límits tant institucionals com disciplinaris que el facin viable i que no se superposin a altres intervencions (direcció d’equips, supervisió individual o d’equip, coordinació, etc).


Assessorament psicològic

Si bé el concepte d’assessorament en la pràctica professional del psicòleg remet a diversos significats en relació amb les teràpies breus i la interconsulta, en aquest document abordarem la qüestió des de la definició que fa la llei del rol del psicòleg als SSAP i tota la documentació que se’n deriva.

L’assessorament psicològic és una pràctica de suport tècnic als diferents professionals dels Serveis Socials (treballadors socials, educadors socials, treballadors familiars) que es pot fer sovint extensible a d’altres professionals que treballen coordinadament en les xarxes.

L’assessorament del psicòleg s’inscriu en uns coneixements específics i el seu objecte de treball serà doble: d’una banda l’aportació d’un saber psicològic que permeti una interpretació pel que fa a l’avaluació diagnòstica i al pronòstic del cas, i d’una altra la facilitació de l’anàlisi de la subjectivitat que apareix en la relació establerta entre el demandant (usuari dels serveis) i el professional que demana l’assessorament.

L’assessorament no és una indicació vinculant per a l’assessorat. No es tracta de prendre decisions conjuntes com en una coordinació, sinó de donar elements a qui demanda l’assessorament amb la finalitat que els incorpori en la seva intervenció amb l’usuari.

L’assessorament psicològic proposa una reflexió al voltant del subjecte de la intervenció i de les dinàmiques relacionals que s’estableixen en aquest procés. És en aquest sentit que es proposa ampliar el camp de la intervenció, introduir nous elements, sense alterar la metodologia pròpia de l’assessorat.

És, doncs, una funció de complementació del saber de l’altre, en l’anàlisi de les demandes, la definició d’objectius o altres dificultats que presenti la intervenció i, partint d’una demanda explícita, ha d’estar validat institucionalment.


Assessorament metodològic

Aquest assessorament és una altra modalitat del suport tècnic que té com a objectiu l’aportació d’elements i eines de treball relatius als processos d’estudi, disseny, implementació i avaluació dels projectes d’intervenció, siguin grupals o comunitaris.

Aquest assessorament es realitza de manera individual o en sessions d’equip de projecte i té, com a especificitat –amb relació a altres assessoraments metodològics– la perspectiva psicològica que s’introdueix en l’anàlisi de la situació i en les metodologies proposades.

Un exemple seria la participació del psicòleg en el disseny, implementació i avaluació de molts projectes grupals que es desenvolupen als CSS. Són grups centrats en l’autoajuda, aprenentatge d’habilitats socials i personals, conscienciació i sensibilització, etc.


ATENCIÓ DIRECTA


Atenció individual i grupal

És a principis dels anys 80, quan es comencen a implantar els primers Serveis d’Atenció Primària de Serveis Socials, que els psicòlegs i les psicòlogues inicien la seva pràctica d’atenció directa a individus, famílies, grups i comunitat compartint els enfocaments i els mètodes amb altres àmbits de la psicologia.

L’objectiu que persegueix l’actuació del psicòleg és atendre persones amb dificultats d’ordre psicològic, associades a circumstàncies de l’entorn que obstaculitzen els processos de desenvolupament psicosocial i de les quals poden no ser prou conscients. Promoure, per tant, un canvi que permeti millorar la qualitat de vida i el benestar del subjecte.

Aquestes dificultats poden presentar un caire molt divers, des de problemes d’ordre adaptatiu que sorgeixen en el transcurs de les etapes del cicle vital (ingrés a l’escola, inserció sociolaboral, autonomia respecte a la família, la formació de parella, paternitat o maternitat, separacions o divorcis, pèrdua del lloc de treball, jubilació, etc.) fins a situacions multiproblemàtiques cronificades.

El mateix context dels Serveis Socials afavoreix la consideració dels usuaris com a "problemàtiques socials", i per tant "l’adopció" d’una etiqueta objectivant, com poden ser les de "marginal", "toxicòman", "aturat", "víctima de maltractaments", etc. És una opció possible per a aquests subjectes –molts d’ells en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat.

Aquesta adopció d’un estigma permet una identitat i té, per tant, efectes psíquics que són viscuts, de vegades, com a positius, generadors d’una consistència identitària, malgrat sigui amb connotació negativa. D’altra banda hi ha un benefici secundari que és que eximeix el subjecte del qüestionament de la seva pròpia posició, de la seva responsabilitat davant la problemàtica existent.

Per assolir aquestes fites els psicòlegs realitzen tasques d’avaluació diagnòstica, orientació i tractament de les problemàtiques que es detecten o arriben als centres de serveis socials, així com la derivació a altres serveis en cas que la situació així ho requereixi.

El professional pot fer ús d’un ampli ventall d’estratègies i tècniques amb la finalitat de desenvolupar els recursos i les capacitats individuals, familiars, grupals o comunitàries necessàries per afrontar i resoldre les dificultats. Entrevistes individuals, de parella o família, grupals, etc., i les que sorgeixen dels diversos models teòrics: cognitivo-conductual, dinàmic, sistèmic, etc.

Aquesta actuació ha de tenir en compte, des de l’avaluació inicial fins a les estratègies de canvi proposades, la dimensió comunitària en la qual s’inscriu. Per tant, moltes vegades l’atenció directa és un primer pas per a una posterior actuació grupal o per a la participació d’aquests subjectes en una estratègia d’acció comunitària desenvolupada al territori.

Algunes de les intervencions tracten dificultats que per la seva naturalesa són ateses també per altres xarxes o institucions: l’escola, l’institut, l’ambulatori de salut, el centre de salut mental, el centre de tractament de drogodependències, etc. Cal, per tant, coordinar les actuacions de les diverses institucions a partir d’un treball "en xarxa" que tingui en compte les diferents visions i les diferents competències, però que preservi la integritat del subjecte.

Paral·lelament, com que l’atenció directa es fa amb el concurs de professionals de diferents disciplines (assistents socials, educadors, etc.), és necessari realitzar el treball a partir de l’equip interdisciplinari, eina que promou la confluència dels diversos sabers i de les diferents pràctiques en uns objectius comuns.


Intervenció comunitària

Precisar avui la noció de comunitat implica actualitzar la validesa d’aquest concepte força utilitzat i que va costar molt d’incloure en el camp de la intervenció social, ja en els seus orígens, als anys 60, quan les polítiques de salut volien estalviar costos i donar un nou enfocament a la psiquiatria institucional, obrint-se a la comunitat i creant el que amb el temps es va conèixer com a comunitats terapèutiques.

Comunitat implica l’existència d’un territori geogràfic on es produeixen un conjunt d’interrelacions que condicionen les respostes dels individus i grups que l’habiten i de les quals són conscients i subjectes actius els integrants d’aquesta mateixa població. Això vol dir que la mera convivència no esdevé comunitat i que aquesta no és punt de partida sinó una dimensió a construir de manera activa, participativa i responsable.

La comunitat, vista com un agent de canvi, també genera obstacles. No sempre la seva xarxa interactiva d’institucions socials, en contacte amb les famílies i grups, contribueix al fet que no es perpetuïn els problemes i que es generin intervencions eficaces.

El psicòleg pot conèixer, a través de l’anàlisi i el diagnòstic, quins són els mecanismes que s’han de desenvolupar en la comunitat per convertir-se en instruments de canvi davant els obstacles que la mateixa comunitat crea: cultures o costums inadequats o desfasats, existència d’un teixit social feble, capacitats col·lectives insuficients, socialitzacions marginals, rivalitats, etc.

Dins de la formació del psicòleg hi ha continguts específics en Psicologia Social i Comunitària, i molts també en la intervenció des de l’Administració pública, on vam tenir la possibilitat de rebre la formació i també la guia de professionals experts com Josep M. Rueda, entre altres. Aquests coneixements específics se centren en els diagnòstics i pronòstics, en la prevenció-acció i sobretot en els resultats, que encara que és molt difícil avaluar-los a llarg termini, inclosa l’evolució ecològica de la pròpia comunitat, ens ajuden a resoldre de forma més ràpida els obstacles que s’hi generen.

A principis dels anys 90, la Universitat de Barcelona va oferir una formació més específica d’intervenció en Psicologia Comunitària a través d’un Màster, organitzat pel professor Alipio Sánchez, ampli i rigorós, el qual va possibilitar la formació de professionals en aquest camp, molts dels quals marquen, amb la seva pràctica en l’actualitat, les diferències específiques entre la intervenció grupal i comunitària, que sovint es confonen.

És important remarcar el que diferencia aquests camps d’intervenció; les intervencions individuals i grupals poden ser eines per arribar a aprofundir en la intervenció comunitària, i aquesta també pot ser-ho per a individus i grups que sorgeixen durant el procés d’un projecte d’intervenció comunitària.

En aquest sentit, la participació i les estratègies per promoure-la, fomentant nous models participatius, si cal, són un eix clau de la intervenció comunitària ja que genera una sensació individual i grupal de benestar i sentiment de potència i utilitat de les capacitats dels participants, sempre que estigui vinculada a necessitats reals i experimentades pels subjectes i agents de la intervenció.

És per això que la participació pot donar-se, en els projectes d’intervenció comunitària, en diferents nivells i s’han d’oferir diversos canals formals i informals per potenciar-la, aprofitant les seves capacitats.

Un altre eix clau d’aquesta modalitat d’intervenció és la vessant preventiva que té qualsevol projecte que tingui en compte la modificació de l’evolució del conflicte així com del context on es desenvolupa. Aquestes actuacions són viables amb els límits propis de les estratègies preventives en la intervenció psicosocial.

Finalment i pel que fa al rol del psicòleg en aquests projectes, podem distingir entre:

a.- fase de prospecció i estudi per al diagnòstic relacional en el territori, distribució de la població, història, herència, relacions inter/intra i necessitats i potencials per al pronòstic, a través d’entrevistes a persones influents de la comunitat o creant grups d’opinió... on aporta els seus coneixements específics com a psicòleg: anàlisi multidisciplinària.

b.- fase de disseny en la implementació-acció on col·labora conjuntament amb altres professionals aportant elements psicològics en les dinàmiques grupals, en la sensibilització, en les dificultats de relació, en la formació a individus clau i potencialment influents en la comunitat.

c.- fase d’avaluació: pot ser a nivell parcial, marcant nous objectius temporalitzats a curt termini, ja que la intervenció comunitària requereix molt de temps, on es donen molts elements que poden influir en el seu procés final i a llarg termini; el psicòleg subratlla els components psicosocials de les situacions a modificar o objecte d’intervenció en els diferents nivells de temps, aportant també tècniques metodològiques, qüestionaris, entrevistes, etc.

En definitiva, els psicòlegs, com a professionals de la intervenció social, també tenim la possibilitat d’ampliar el nostre àmbit d’actuació i la intervenció comunitària ens ofereix estratègies d’acció que no podem deixar de banda.


ALTRES: INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA

La investigació entesa com la realització d’estudis sectorials, integrats en un pla d’actuació més ampli –sigui un programa o un projecte territorial– és una de les tasques que el psicòleg, per la seva formació en tècniques d’investigació, pot realitzar al si de l’equip de professionals dels SSAP.

Aquesta tasca coordinada amb altres professionals esdevé bàsica per a la realització de diagnòstics i l’establiment d’objectius acurats i adequats a les necessitats i possibilitats dels equips d’intervenció.

D’altra banda la docència adreçada als mateixos psicòlegs o a altres professionals és una tasca bàsica dels psicòlegs dels SSAP, que poden, d’aquesta manera, contribuir amb les seves aportacions específiques a la construcció d’un corpus teòric i procedimental en l’àmbit de la intervenció social.

Docència entesa, doncs, com a transmissió d’un saber adquirit en l’experiència professional, en la reflexió individual i grupal i que passa a ser una eina d’ús col·lectiu com a output de l’experiència.



ÀMBITS ESPECÍFICS D'ACTUACIÓ


L’atenció primària es caracteritza per la seva polivalència, que permet l’acollida i orientació de problemàtiques molt diverses; la seva immediatesa, que fa d’aquests serveis el primer lloc on accedeix la persona, grup o entitat que consulta o proposa una intervenció; la seva visió global de la situació, no sectoritzada, que permet una perspectiva de conjunt i afavoreix un lligam entre el professional/equip i la població com a element de referència estable.

Aquestes característiques fan dels professionals de l’atenció primària –i per tant també dels psicòlegs que hi treballen– uns experts en la mediació i coordinació entre les diferents xarxes (sanitàries, educatives, socials) i entre aquestes i la població atesa.

Els àmbits d’actuació que comentem reuneixen les situacions més habituals de la intervenció del psicòleg als SSAP, sempre amb la perspectiva de ser una actuació inicial, propera a l’usuari, amb una visió de conjunt de la seva problemàtica i amb la voluntat clara de connexió a les xarxes socials (institucionals, veïnals, comunitàries).


INFÀNCIA I FAMÍLIA

Tradicionalment aquest àmbit ha estat prioritari per a l’actuació del psicòleg. El seu paper inicial als equips i serveis especialitzats (residencials, acolliments, protecció de menors) ha afavorit la posterior priorització d’aquest àmbit als SSAP.

Alguns exemples de la tasca que realitza el psicòleg als SSAP dins de l’àmbit Infància i Família són:

– la prevenció en petita infància, tant pel que fa als diagnòstics precoços, com als projectes d’assessorament a pares i altres professionals.

– la prevenció i detecció de problemàtiques a la segona infància: dols complicats, problemes escolars amb repercussió familiar i personal, conductes antisocials, crisis vitals per pèrdues o separacions, maltractaments i abusos sexuals.

– l’actuació amb adolescents que presenten problemàtiques lligades a la conducta, l’escolaritat, les crisis personals o els conflictes pares-fills.

L’abordatge d’aquestes problemàtiques sempre té en compte el context familiar, social i institucional on es detecten, a més a més de les manifestacions simptomàtiques que presenten. En aquest sentit s’ha de destacar les actuacions del psicòleg en projectes grupals i comunitaris que inclouen tant l’atenció als nens com a les seves famílies (pares, avis, germans).

Els problemes de parella són una de les situacions característiques on la funció del psicòleg pot mitjançar entre els cònjuges i afavorir una resolució del conflicte menys traumàtica per a ells i per als altres membres del grup familiar.


DONES

Actualment, des dels estaments científics, les institucions i l’opinió social, es reconeix la influència de la cultura androcèntrica en tots els àmbits de la vida dels homes i de les dones, produint situacions de discriminació social i col·locant les dones en situació de risc i vulnerabilitat de problemàtiques psicosocials com ara: la violència familiar, el sotmetiment en relacions abusives, l’assetjament sexual, les violacions, l’abús sexual a menors, l’aïllament social, la marginació i la pobresa.

Hi ha una preocupació mundial per combatre aquestes situacions de desigualtat i injustícia que vulneren drets fonamentals de la persona humana. Així organitzacions mundials, com ara l’OMS, l’ONU (Pequín, 1995) o el Consell d’Europa (1987), s’han dedicat a estudiar, denunciar i plantejar recomanacions i mesures específiques per combatre les problemàtiques psicosocials derivades de la discriminació sexista.

A Espanya i a Catalunya, des de la dècada dels 80, es van endegar polítiques d’acció social en favor de la igualtat d’oportunitats per a dones i homes, amb l’objectiu d’aconseguir que el dret a la igualtat reconegut en la legislació es materialitzés en la realitat social.

Les Administracions Públiques han anat desenvolupant diverses mesures i programes de promoció de les dones a diferents nivells: laboral, social, cultural i personal; de prevenció de les desigualtats i de la discriminació social, i d’atenció a la població afectada per situacions de discriminació o problemàtiques derivades.

En aquest sentit, des dels Serveis Socials específics i els d’Atenció Primària es posen en marxa programes per atendre aquelles persones que es troben implicades en les mencionades problemàtiques, i s’estableixen sistemes i circuits de coordinació amb altres estaments socials i institucionals relacionats amb el tema.

Les disfuncionalitats psíquiques i socials que s’acostumen a trobar en les persones afectades per les mencionades problemàtiques tenen a veure amb la construcció de la seva identitat i estructura de personalitat; per tant, es requereix un treball psicològic d’elaboració dels conflictes interns que els permeti restablir un cert equilibri i avançar en el seu procés personal de forma menys destructiva, més saludable, aprofitant els recursos i ajudes a favor d’una millor qualitat de vida.

La complexitat i multifactorialitat de les problemàtiques psicosocials derivades de la discriminació sexista fa necessari abordar-les interdisciplinàriament. La intervenció de professionals de la psicologia és essencial per comprendre els mecanismes psicològics que es produeixen en aquestes situacions, orientar les actuacions de prevenció i sensibilització a la comunitat, i aplicar tècniques d’atenció individual, familiar o grupal.


GENT GRAN

Aquest sector de població definit com les persones majors de 65 anys és, per raons demogràfiques i socials, un dels que necessiten especial protecció psicosocial. La psicogerontologia i gerontologia social, especialitats de desenvolupament recent, aporten elements de conceptualització i tècniques d’intervenció específiques per a aquest sector d’edat.

Abans la vellesa era caracteritzada fonamentalment per un deteriorament generalitzat.

L’augment de la longevitat, les jubilacions anticipades i els canvis en les estructures i la funcionalitat de les famílies actuals han fet variar la perspectiva cap a una visió d’aquesta etapa de la vida com un repte adaptatiu que cada persona afronta de forma diferent en funció d’un conjunt de factors heterogenis.

El foment de la independència i autonomia de la persona, la seva participació social, la permanència a la llar i a l’entorn habitual són recomanacions emfatitzades per diverses organitzacions internacionals referides a la gerontologia psicosocial.

La psicologia té un paper rellevant en la intervenció amb persones grans des d’aquesta perspectiva de l’envelliment com una etapa evolutiva especialment important en la qual la qualitat de vida es veu amenaçada. L’objectiu de les intervencions, tant des de l’atenció primària com des dels serveis específics, és prevenir, acompanyar i ajudar en aquest procés adaptatiu tant en intervencions amb el mateix subjecte com amb l’entorn familiar o de convivència. Les intervencions individuals, familiars, grupals i comunitàries tenen l’objectiu de dinamització de l’autonomia personal, de l’activitat, de l’oci i de la participació social.

Des de l’atenció primària, els professionals de la psicologia intervenen en l’avaluació dels aspectes psicològics de la situació: anàlisi de les disfuncions psíquiques, diferenciació i valoració d’aspectes patològics, i juntament amb altres professionals es valoren les necessitats, riscos, tipus de prestació a desenvolupar, serveis més adients per derivar i la forma de fer-ho. També intervenen en els programes de prevenció i sensibilització de la comunitat en general i en programes de suport amb familiars i cuidadors de les persones afectades per malalties degeneratives o en condicions de dependència, sent la coordinació i els intercanvis professionals amb els serveis específics un aspecte important d’aquesta actuació.


PERSONES AMB VIH+

La SIDA, pel seu caràcter epidèmic, per les repercussions en la vida personal, social i relacional de les persones que la pateixen i les del seu entorn, per les necessitats d’atenció i situacions de dependència que genera, produeix fàcilment situacions d’exclusió social, de marginació, de dificultats psicosocials que requereixen la intervenció des dels serveis socials, ja sigui en forma de prestacions concretes o d’atenció personal.

L’estigmatització social de por i rebuig vers aquesta malaltia genera canvis en els hàbits relacionals i en les actituds de les persones que cal analitzar, comprendre i explicar a la comunitat amb els objectius de prevenció, reduint els riscos de contagi i de sensibilització de la comunitat per combatre les situacions de discriminació i les problemàtiques psicosocials que se’n deriven. Els professionals de la psicologia intervenen en el disseny i la realització dels programes interdisciplinaris d’interven-ció comunitària.

La propagació de la malaltia està relacionada directament amb les relacions sexuals i la drogoaddicció, aspectes implícits en la salut mental i sobre els quals els professionals de la psicologia poden aportar coneixements que orientin les accions socials a desenvolupar.

Un camp important a treballar des dels professionals de la psicologia en serveis socials és l’atenció als cuidadors, familiars o persones que es relacionen directament amb persones infectades pel virus; les activitats o programes d’orientació i suport són essencials per a un abordatge més saludable i no iatrogènic d’aquestes situacions. En el cas d’infants infectats, el treball amb les institucions educatives per tal que l’entorn sigui favorable per al desenvolupament personal d’aquests infants és molt important per evitar o reduir problemes de discriminació o exclusió social.

Els processos de malaltia crònica i els processos de mort comporten angoixes i disfuncions psíquiques que requereixen contenció, aclariment i elaboració tant per a la persona malalta com per a les del seu entorn. Un treball psicològic pot ajudar-les en el seu procés personal d’afrontament de la malaltia o/i la mort, així com preveure complicacions posteriors en la seva salut mental per dols mal elaborats.


PERSONES AMB TRASTORNS MENTALS

L’actuació del psicòleg en els casos on apareix un trastorn mental es concreta en una doble vessant:

Atenció als usuaris amb trastorns mentals

Darrerament l’augment d’usuaris amb trastorns mentals als SSAP ha estat notable i és per això que l’actuació del psicòleg és clau en l’atenció a aquests subjectes ja que si bé, en la majoria dels casos, no són objecte directe de la seva atenció, sí que pot ser funció seva facilitar la derivació d’aquests casos a la xarxa pública de salut mental, així com el seguiment i coordinació amb els professionals que els atenen.

Paral·lelament a l’atenció rebuda pels malalts mentals, el psicòleg dels SSAP intervé amb els familiars i veïns per tal de desenvolupar estratègies preventives que incloguin la sensibilització i informació sobre el tema i el suport emocional als familiars i/o cuidadors.

Assessorament a l’equip

El psicòleg té una funció cabdal, com a facilitador, per a la resta de professionals de la UBASP, en l’atenció d’aquests casos: tant pel que fa a l’aclariment terminològic –a vegades complex– present als informes mèdics i psiquiàtrics, com a la connexió amb els recursos de zona i a la indicació de pautes d’intervenció específiques segons les característiques de les patologies presents i dels subjectes implicats.

D’altra banda, el psicòleg dels SSAP coneix els recursos de salut mental del seu territori i pot ser un element referencial per als SSAP amb l’objectiu de formalitzar un model de coordinació en el territori entre la xarxa de SSAP i la xarxa de Salut Mental.


MINORIES SOCIALS I IMMIGRANTS

El fenomen de l’exclusió social ha anat modificant les seves característiques, si bé es manté com a efecte estructural a la nostra societat. Una nova forma d’aquest vell problema són les famílies immigrants i els grups minoritaris socialment (trets ètnics i culturals molt diferenciats) que comparteixen situacions de discriminació similar.

L’atenció social a aquestes famílies és compartida per molts sistemes de prestacions (educatiu, laboral, social, sanitari, habitatge) i la funció del psicòleg se centra en l’atenció psicològica als demandants i en la participació en els projectes comunitaris de sensibilització i modificació d’actituds xenòfobes de la població general.

L’actuació del psicòleg pot contribuir a ressaltar la significació psicològica que el factor cultural té per a qualsevol persona i sobretot quan es donen processos d’exclusió social que poden ser molt perjudicials per a l’equilibri psíquic del subjecte si els seus referents culturals es desintegren o són anul·lats (procés d’aculturació).

Un exemple de la seva actuació és la participació del psicòleg en els programes de formació per a mediadors culturals i comunitaris que intervenen en processos de resolució de conflictes, vinculats a aquest sector de població.


ALTRES

La metamorfosi de la qüestió social, com diu R. Castel, ha introduït en aquesta fi de segle noves relacions laborals amb conseqüències negatives per a molts subjectes que queden exclosos del mercat laboral o bé es troben en situacions de vulnerabilitat. Això comporta efectes psicològics com pèrdua de l’autoestima, dificultats de parella, conflictes familiars i quadres depressius reactius (atur de llarga durada, jubilacions prematures, etc.).

Les respostes socials (prestacions: PIRMI, programes de formació ocupacional, plans de treball específic) no sempre són eficaces per aconseguir la reinserció sociolaboral que pretenen i moltes d’aquestes persones requereixen una intervenció psicològica, amb més o menys intensitat, que complementi les altres actuacions sociolaborals.

Hi ha problemàtiques detectades a l’atenció primària, i que posteriorment són derivades als serveis especialitzats per al seu diagnòstic i tractament, com les disminucions psíquiques, les addiccions (toxicomanies, ludopatia, etc.), demències i altres trastorns mentals, en les quals el psicòleg dels SSAP intervé, en reunions d’interconsulta, amb altres professionals o bé directament amb els subjectes afectats i les seves famílies amb un doble objectiu: valoració i orientació als serveis especialitzats i assessorament i suport als familiars i cuidadors.

Aquesta intervenció pot tenir un caire individual o grupal i en ocasions forma part d’una estratègia d’acció comunitària més àmplia en la qual intervenen altres professionals i altres serveis i/o entitats.



PERSPECTIVES DE FUTUR


La tasca dels psicòlegs als SSAP compta ara, 20 anys després, amb un reconeixement institucional clar a Catalunya i a altres comunitats d’Espanya, i té també una consideració positiva per part dels altres psicòlegs que perceben aquest rol com a comú amb altres psicòlegs que desenvolupen activitats assistencials a les xarxes públiques (salut mental, toxicomanies, altres serveis socials especialitzats, etc.) i al mateix temps amb una especificitat pròpia donada pel context on es desenvolupa la seva tasca.

Cal que aquest doble reconeixement augmenti durant els propers anys, que l’Administració posi els mitjans necessaris per tal que la presència del psicòleg sigui una realitat a tots els equips de SSAP d’arreu de Catalunya, tal com proposa el Decret 284/1996 de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials.

I cal també que els mateixos psicòlegs siguem capaços de continuar amb aquest procés de reflexió col·lectiva i d’implicació activa en la construcció d’un rol que exigeix la nostra participació activa i el nostre intercanvi permanent tant amb els altres psicòlegs com amb els altres professionals dels SSAP que comparteixen amb nosaltres l’àmbit de la intervenció social.

Desitgem que aquest document contribueixi a donar un pas endavant en la construcció d’un espai professional que avui compleix 20 anys d’història a Catalunya i que aborda els reptes del nou mil·lenni amb les expectatives i el desig de consolidar un àmbit d’intervenció on la psicologia ha aportat, i aporta, elements clau –juntament amb els altres professionals que hi intervenen– per desenvolupar projectes i programes eficaços i adequats a les necessitats de cada situació.



BIBLIOGRAFIA


Presentem aquí una primera selecció de material bibliogràfic relatiu al tema tractat i que serà ampliat en propers volums.

LLIBRES

Barriga, S.; León, J.M.; Martínez, M.F. Intervención psicosocial. Ed. Hora. Barcelona, 1987.

Bender, M.P. Psicología de la comunidad. CEAC. Barcelona, 1987.

Bleger, J. Psicohigiene y Psicología institucional. Ed. Paidós. Buenos Aires, 1972.

Blocher, D.H. i Biggs, D. La Psicología del ‘counselling’ en medios comunitarios. Ed. Herder. Barcelona, 1986.

Casas, F. Bienestar social: una introducción psicosociológica. PPU. Barcelona, 1996.

Casas, F.; Olmedilla, A. Contextos y perspectivas psicosociales de la intervención social en el ámbito de la infancia y la familia. IV Jornadas de la intervención social. Colegio Oficial de Psicólogos. Madrid, 1995.

Costa, M. i López, E. Salud comunitaria. Ed. Martínez Roca, Biblioteca de Psicología, Psiquiatría y salud, "Salud 2000". Barcelona, 1986.

Hombrados Mendieta, M.I. y Gómez Jacinto, L. ‘Psicología comunitaria’ en Aplicaciones de la Psicología social. Miguel Gómez Ediciones. Málaga, 1993.

II Jornadas de Psicología de la intervención social: un enfoque multidisciplinar. Colegio Oficial de Psicólogos y Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid, 1988.

III Jornadas de Psicología de la intervención social. Colegio Oficial de Psicólogos y Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid, 1991.

Jiménez Burillo, Fl. y otros. Intervención psicológica en violencia y marginación social. Ed. Límites. Murcia, 1984.

Martín, A.; Chacón, F.; Martínez, M. (comp.) Psicología comunitaria. Ed. Visor. Madrid, 1988.

Medina, M.E.; Romero, A. (comp.). La Psicología en la intervención social en La Psicología como profesión. Colegio Oficial de Psicólogos – Universidad de Murcia, 1994.

Musito, G.; Berjano, E.; Bueno, J.R. Psicología comunitaria. Nau Llibres. Valencia, 1990.

Navalón, C.; Medina, M.E. (comp.). Psicología y trabajo social. PPU. Barcelona, 1993.

Rueda, Josep Ma. Comunitat, participació i benestar social. En homenatge a Josep Ma. Rueda. Diputació de Barcelona, 1998.

Sánchez Vidal, A. Psicología comunitaria. Bases conceptuales y métodos de intervención. PPU. Barcelona, 1988.

Sánchez Vidal, A. Programas de prevención e intervención comunitaria. PPU. Barcelona, 1993.

Sánchez, A.; Musitu, G. (comp.). Intervención comunitaria: aspectos científicos, técnicos y valorativos. EUB. Barcelona, 1996.

Simposi. Salut mental i serveis socials: l’espai comunitari. CIFA-Patronat Flor de Maig y Asociación Española de Neuropsiquiatría. Barcelona, 1993.

V.A. Psicología y Servicios Sociales; Área 4 de Comunicaciones del II Congreso del Colegio Oficial de Psicólogos. Madrid, 1990.

Zax, M. i Specter, G.A. Introducción a la Psicología de la comunidad. El Manual Moderno. México, 1978.


DOCUMENTS

Ajuntament de Barcelona. Funcions del psicòleg dels Serveis Socials d’Atenció Primària de l’Ajuntament de Barcelona. Pla d’Atenció Primària. Barcelona, 1996.

Beltri, F. i Casas, F. Informe sobre els psicòlegs que treballen als Serveis Socials de l’Administració local a les comarques barcelonines. (Fotocopiat.) Barcelona, 1987.

COP estatal. Perfiles profesionales del Psicólogo. Colegio Oficial de Psicólogos. Madrid, 1998.

Diputació de Barcelona. Seminari sobre els psic&ogr