|
PSICÒLEG EXPERT EN NEUROPSICOLOGIA CLÍNICA
Grup de Treball de Neuropsicologia adscrit a la Comissió de Psicologia Clínica i de la Salut del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Barcelona, 3 de març de 1999
El Grup de Treball de Neuropsicologia adscrit a la Comissió de Psicologia Clínica i de la Salut del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya durant el darrer any ha assumit el compromís d'elaborar el document de Psicòleg Expert en Neuropsicologia Clínica.
Aquest document ha estat consensuat per una majoria àmplia de psicòlogues i psicòlegs vinculats directament amb la Neuropsicologia Clínica de Catalunya.
El proppassat mes de juny l'esmentat document fou lliurat a la Comissió de Salut Mental i Especialitats Relacionades del Consell Català d'Especialistes en Ciències de la Salut de la Generalitat de Catalunya.
Ara mitjançant els Materials del COPC tenim l'oportunitat de presentar-lo a tots els col·legiats/des. Des d'aquí volem, d'una banda, encoratjar la tasca professional que des de fa anys està realitzant el Grup de Treball de Neuropsicologia i d'una altra, destacar el seu rellevant paper en l'àmbit de la salut.
La Junta de Govern
1.Introducció
La Neuropsicologia, entesa com l’estudi de les relacions entre el cervell i la conducta, té a Catalunya una tradició clínica i de recerca que s’inicià, aproximadament als anys 80, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital de la Nostra Sra. del Mar de Barcelona.
L’any 1987, la Universitat Autònoma de Barcelona presentà els primers estudis de Postgrau, els quals atorgaven una Titulació de Diplomatura i de Mestratge de formació professional en Neuropsicologia Clínica. L’any 1988, la Universitat de Barcelona oferia un Programa de Doctorat en Neuropsicologia.
Malgrat l’existència de formació postgraduada, ni a l’Estat espanyol ni a Catalunya hi ha un reconeixement oficial de la Neuropsicologia com a especialitat. Com a conseqüència d’això, actualment no es disposa d’una acreditació oficial que pugui avalar el professional en actiu.
Des d’aleshores ençà, la pràctica de la Neuropsicologia Clínica és un fet constatat al nostre territori. En funció d’això, i davant la demanda del Govern de la Generalitat de Catalunya d’atorgar l’acreditació d’expert, el Grup de Treball de Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya assumeix la tasca de delinear quins són, d’una banda, els coneixements i la formació que garantiran un exercici professional i, de l’altra, els marcs d’actuació d’aquest expert en Neuropsicologia.
Grup de Treball de Neuropsicologia
2. Objectiu del document d’expertesa
El Grup de Treball de Neuropsicologia, adscrit a la Comissió de Psicologia Clínica i de la Salut del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, a petició de la Comissió de Salut Mental i Especialitats Relacionades dins del Consell Català d’Especialistes en Ciències de la Salut, ha elaborat el següent document que té per objectiu establir els criteris que reglamentaran la formació del PSICÒLEG EXPERT EN NEUROPSICOLOGIA CLÍNICA.
Els objectius específics d’aquest document són:
- Descriure l’expertesa de Neuropsicologia Clínica, especificant les funcions i àmbits d’actuació del Psicòleg expert en Neuropsicologia Clínica
- Oferir el perfil de formació que garantirà la competència professional
3. Descripció de l’expertesa
Definició de Neuropsicologia Clínica
La Neuropsicologia Clínica és una especialitat professional de la Psicologia que té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives i conductuals resultants d’una afectació funcional i/o estructural del Sistema Nerviós Central. Així ho entén l’American Psychological Association quan defineix la Neuropsicologia Clínica com "una activitat en l’àmbit de la intervenció psicològica que té el seu fonament científic en la Neuropsicologia humana".
La pràctica de la Neuropsicologia Clínica requereix un conjunt específic de coneixements, habilitats i instruments per avaluar i rehabilitar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals associades a la disfunció i/o lesió del Sistema Nerviós Central. Les àrees d’actuació bàsiques del neuropsicòleg clínic són: llenguatge i comunicació, praxi i gnosi, atenció, memòria, funcions visoespacials, visoconstructives i visoperceptives, funcions executives i emoció i conducta.
Els professionals experts en Neuropsicologia són psicòlegs que han rebut una formació específica en neurociències i, per tant, estan formats en les tècniques i instruments de la Psicologia Clínica i de la Neuropsicologia, i en la interpretació de l’examen neurològic i psiquiàtric, així com de les tècniques de neuroimatge, neurofisiològiques i bioquímiques. La integració d’aquests coneixements permet definir i dirigir el procés d’avaluació i d’intervenció neuropsicològica.
La literatura científica en l’àmbit de la Neuropsicologia és extensa tant en el cas de les revistes dedicades íntegrament a la recerca neuropsicològica com en les publicacions psicològiques o mèdiques que inclouen, entre altres, investigacions de neuropsicologia. Cal assenyalar, també, els nombrosos llibres editats, les associacions, així com les reunions, congressos i societats nacionals i internacionals vigents en el camp de la Neuropsicologia (Annex 1).
La Neuropsicologia Clínica és una especialitat professional de la Psicologia que té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives i conductuals resultants d’una afectació funcional i/o estructural del Sistema Nerviós Central. Així ho entén l’American Psychological Association quan defineix la Neuropsicologia Clínica com "una activitat en l’àmbit de la intervenció psicològica que té el seu fonament científic en la Neuropsicologia humana".La pràctica de la Neuropsicologia Clínica requereix un conjunt específic de coneixements, habilitats i instruments per avaluar i rehabilitar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals associades a la disfunció i/o lesió del Sistema Nerviós Central. Les àrees d’actuació bàsiques del neuropsicòleg clínic són: llenguatge i comunicació, praxi i gnosi, atenció, memòria, funcions visoespacials, visoconstructives i visoperceptives, funcions executives i emoció i conducta.Els professionals experts en Neuropsicologia són psicòlegs que han rebut una formació específica en neurociències i, per tant, estan formats en les tècniques i instruments de la Psicologia Clínica i de la Neuropsicologia, i en la interpretació de l’examen neurològic i psiquiàtric, així com de les tècniques de neuroimatge, neurofisiològiques i bioquímiques. La integració d’aquests coneixements permet definir i dirigir el procés d’avaluació i d’intervenció neuropsicològica.La literatura científica en l’àmbit de la Neuropsicologia és extensa tant en el cas de les revistes dedicades íntegrament a la recerca neuropsicològica com en les publicacions psicològiques o mèdiques que inclouen, entre altres, investigacions de neuropsicologia. Cal assenyalar, també, els nombrosos llibres editats, les associacions, així com les reunions, congressos i societats nacionals i internacionals vigents en el camp de la Neuropsicologia (Annex 1).
Funcions del Psicòleg expert en Neuropsicologia Clínica
Les principals funcions del Psicòleg expert en Neuropsicologia Clínica, en general, s’inscriuen en activitats d’avaluació, terapèutiques i/o d’intervenció, d’assessorament, de recerca i de docència i supervisió.
a) Funcions d’ avaluació
L’avaluació neuropsicològica té per objectiu identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius i les alteracions conductuals que es deriven de les lesions i disfuncions cerebrals.
En aquest sentit, comprèn la recollida d’informació i confecció de la història clínica neuropsicològica, selecció de les proves i les tècniques de mesura adequades, administració, interpretació i diagnòstic, planificació del tractament, realització de l’informe escrit i la devolució de la informació.
Els objectius específics de l’avaluació són:
1. Contribució en el diagnòstic diferencial (p. exp. demència senil tipus Alzheimer versus deteriorament normal en l’envelliment o depressió).
2. Delimitació i quantificació de les funcions alterades i preservades degudes a lesions focals o difuses del Sistema Nerviós Central (p. ex. malaltia cerebral vascular, traumatisme crànioencefàlic, infecció).
3. Establiment de mesures de línia base per controlar el dany cerebral progressiu o els processos de recuperació (p. ex. tumors, malalties desmielinitzants, traumatismes cranioencefàlics).
4. Avaluació de l’eficàcia de la intervenció terapèutica de naturalesa mèdica, quirúrgica o psicològica (p. ex. assajos amb fàrmacs, resecció de teixits, vàlvules de derivació de líquid cefaloraquidi, tractament de l’afàsia o teràpia conductual-cognitiva).
5. Determini de les seqüeles cognitives, socials i laborals, derivades de l'afectació del Sistema Nerviós Central, pels tribunals de justícia, així com les seves repercussions laborals, educatives i socials.
6. Avaluació de l’estat cognitiu i afectiu per a la formulació d’estratègies de rehabilitació i disseny d’intervencions.
b) Funcions de tractament i/o d’intervenció
La intervenció neuropsicològica consisteix en l’aplicació de tècniques d’avaluació específiques i de tractament dels diferents trastorns cognitius i conductuals, atenent activitats tant d’intervenció clínica individual com social.
El tractament implica la identificació dels objectius i necessitats de la intervenció, formulació del programa d’intervenció, implantació, supervisió i adaptació del programa a les necessitats i avaluació de l’eficàcia del tractament.
Activitats del tractament o intervenció:
1. Rehabilitació neuropsicològica. Intervenció terapèutica amb l’objectiu d’optimitzar la recuperació de les funcions cognitives (atenció, llenguatge, memòria, etc.) afectades, així com facilitar estratègies que permetin compensar els dèficits. Inclou també el tractament dels trastorns emocionals i de la conducta associats a la pròpia lesió, a fi de facilitar el procés d’adaptació de la persona.
2. Estimulació neuropsicològica. Intervenció encaminada a estimular les funcions preservades amb l’objectiu de mantenir l’autonomia del pacient el màxim de temps possible.
c) Funcions d’assessorament
Realització de serveis d’assessorament als pacients i familiars, professionals de la salut i organitzacions (escoles, tribunals de justícia, companyies d’assegurances, unitats de rehabilitació, etc.).
La funció d’assessorament inclou:
1. Comunicació dels resultats del diagnòstic neuropsicològic, pronòstic i orientació terapèutica
2. Informar respecte als serveis de neuropsicologia i de les seves funcions
3. Educació social respecte als trastorns neuropsicològics
d) Funcions de recerca
Inclou la selecció i disseny de línies i temes de recerca, revisió de la literatura rellevant, supervisió del desenvolupament i evolució de la investigació, i avaluació i publicació dels resultats.
e) Funcions de docència i supervisió
Implica la planificació i disseny dels cursos i currículums i la utilització de tècniques pedagògiques i metodologies d’ensenyament eficaces.
Àmbits d’actuació
Les funcions anteriorment descrites es desenvolupen en els següents camps o àmbits d’actuació:
- Població neurològica i neuroquirúrgica, que inclou patologia vascular cerebral, tumors, malalties infeccioses o inflamatòries, epilèpsies, trastorns degeneratius, traumatismes cranioencefàlics, malalties desmielinitzants i trastorns del moviment, entre altres.
- Població psiquiàtrica, que inclou trastorns de l’estat d’ànim tant pel diagnòstic diferencial amb processos degeneratius com per les conseqüències cognitives que comporta la pròpia entitat nosològica. També s’intervé en els trastorns psicòtics, obsessius-compulsius, conversius i determinats trastorns de la personalitat.
- Població geriàtrica per l’estudi dels patrons d’envelliment normal i patològic i per intervenir mitjançant estratègies compensatòries i preventives.
- Població pediàtrica amb problemes d’aprenentatge, trastorns d’atenció-hiperactivitat i d’altres.
- La població general mèdica i quirúrgica, que inclou candidats per al trasplantament de ronyó o diàlisi; candidats per a operació a cor obert, etc.
4. Formació del psicòleg expert en Neuropsicologia Clínica
La formació del Neuropsicòleg Clínic requereix la llicenciatura en Psicologia i una especialització de Postgrau.
La formació prèvia en Psicologia aporta al professional els coneixements necessaris en Psicologia Bàsica, Metodologia del Comportament, Personalitat, Avaluació i Tractament, Psicobiologia i Psicologia Evolutiva. D’altra banda, el neuropsicòleg clínic rep un especial entrenament en totes les disciplines que tracten la relació cervell-conducta (Annex 2).
La base teòrica es combina amb una pràctica clínica que proporciona habilitats per a l’administració de proves, avaluació, elaboració d’un informe, orientació terapèutica i rehabilitació. Aquesta formació ha de proporcionar al neuropsicòleg el domini de les tècniques d’exploració i rehabilitació neuropsicològiques, així com la capacitat per escollir de forma flexible les proves adequades a cada necessitat i avaluar les funcions cognitives i conductuals tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.
Tots els experts en Neuropsicologia Clínica han de rebre també una formació contínua anual. La finalitat d’aquesta educació continuada és augmentar o mantenir la competència en Neuropsicologia Clínica, actualitzant els coneixements previs i adquirint-ne de nous. Aquesta educació contínua no s’ha de considerar un mètode per adquirir la formació en Neuropsicologia Clínica o per identificar-se com a neuropsicòleg clínic. L’educació contínua tampoc no ha d’ésser una via per canviar d’una altra especialitat de la Psicologia a la Neuropsicologia Clínica.
En resum, l’estructura de la formació comprèn:
a) Llicenciatura en Psicologia amb un perfil curricular de segon cicle orientat en clínica.
b) Formació teòrica de postgrau d’un mínim de 32 crèdits específica en Neuropsicologia.
c) Pràctica clínica d’un mínim de 2.400 hores paral·lela a la formació teòrica. Aquesta es realitza en un centre hospitalari en el qual hi hagi un professional expert en Neuropsicologia.
d) Formació continuada
5. Acreditació de la Formació
El Grup de Treball de Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya proposarà un comitè, que haurà d’estar format per membres que destaquin en el camp de la Neuropsicologia per la seva trajectòria professional i acadèmica, i que tindrà com a objectiu acreditar per consens el TÍTOL DE PSICÒLEG EXPERT EN NEUROPSICOLOGIA CLÍNICA.
Requisits
1) Llicenciatura en Psicologia o títol homologat o declarat equivalent
2) Formació de Postgrau específica en Neuropsicologia, consistent en una part teòrica d’un mínim de 32 crèdits i una part pràctica d’un mínim de 2.400 hores paral·lela a la formació teòrica
3) En cas de no complir el criteri 2, es demanarà una experiència pràctica de 4.000 hores, que corresponen a un mínim de 5 anys d’experiència professional degudament justificada
Annex 1
Llista de les principals revistes específiques de Neuropsicologia:
FI (SCI)
– Advances in Neuropsychology and Behavior Neurology
– Aphasiology 0,396
– Applied Neuropsychology
– Archives of Clinical Neuropsychology
– Brain and Cognition 1,500
– Brain Injury
– Brain and Language 1,197
– Brain Topography
– Cortex 1,147
– Cognitive Neuropsychology
– Developmental Neuropsychology
– International Journal of Clinical
Neuropsychology
– Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology 1,814
– Journal of Neurolinguistics
– Neuropsychiatry, Neuropsychology and Behavioral Neurology
– Neuropsychologia 1,885
– Neuropsicología Latina
– Neuropsychological Rehabilitation
– Neuropsychological Review
– Neuropsychology
– The Clinical Neuropsychologist
– Journal of Clinical Neuropsychological Society
Revistes de Neurologia amb continguts neuropsicològics:
FI (SCI)
– Acta Neurologica Scandinavica 1,122
– Annals of Neurology 6,320
– Archives of Neurology 3,517
– Brain 3,589
– Clinical Neurology and Neurosurgery 0,353
– Dementia
– Developmental Medicine and Child Neurology 1,102
– Epilepsia 2,707
– European Neurology 1,351
– Journal of Neurology 1,736
– Movement Disorders 2,112
– Neurología
– Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry 2,696
– Neurology 4,355
– Revista Española de Neurología
– Revue Neurologique 0,813
– Seminars in Neurology 0,663
– Stroke 3,513
Llistat dels llibres de Neuropsicologia més recomanats:
– Boller F, Grafman J, (Eds.). (1990-1997). Handbook of Neuropsychology. Vols 1-11. Amsterdam: Elsevier.
– Ellis, A.W., & Young, A.W. (1988). Human cognitive neuropsychology. Hove: Lawrence Erlbaum Associates Ltd.
– Filskov, S. B., & Boll, T. J. (Eds.). (1981/1986). Handbook of clinical neuropsychology, Vol. I & II. New York: Wiley.
– Grant, I., & Adams, K. M. (1986). Neuropsychological assessment of neuropsychiatric disorders. New York: Oxford University Press.
– Heilman, K.M., & Valenstein, E. (Eds.). (1993). Clinical neuropsychology (3rd ed.). New York: Oxford University Press.
– Junqué, C., Barroso, J. (1994). Neuropsicología. Madrid: Editorial Síntesis.
– Kolb, B., & Whishaw, I. (1990). Fundamentals of human neuropsychology (3rd ed.). New York: Free-man.
– Levin, H. S., Eisenberg, H. M., & Benton, A. L. (Eds.). (1989). Mild head injury. New York: Oxford University Press.
– Lezak, M.D. (1995). Neuropsychological assessment (2nd ed.). New York: Oxford University Press.
– Luria, A. R. (1973). The working brain: An introduction to neuropsychology. New York: Basic Books.
– Luria, A. R. (1980). Higher cortical functions in man (2nd ed.). New York: Plenum Press.
– Spreen, O., & Strauss, E. (1998). A compendium of neuropsychological tests: Administration, norms and commentary. New York: Oxford University Press.
– Walsh, K. W. (1987). Neuropsychology: A clinical approach (2nd ed.). New York: Churchill-Livingston.
Principals societats nacionals i internacionals vigents en el camp de la Neuropsicologia:
– Societat Catalana de Neuropsicologia (Espanya)
– Sociedad Española de Neuropsicología (Espanya)
– International Neuropsychological Society (INS) (E.U.A.)
– National Academy of Neuropsychology (E.U.A.)
– The American Board of Professional Neuropsychology (E.U.A.)
– The American Board of Clinical Neuropsychology (E.U.A.)
– Societé de Neuropsychologie en Langue Française (SNLF) (França)
– Nerderlander Vereniguing voor NPS (NVN) (Països Baixos)
– German Society of Neuropsychology (GNP) (Alemanya)
– German Society of Neurotraumatology and Clinical Neuropsychology (DGNKN) (Alemanya)
– Association Suisse des Neuropsychologues (ASNP) (Suïssa)
– Sociedad Latinoamericana de Neuropsicología (SLAN)
Annex 2
Fonaments per a l’estudi de la relació cervell-conducta
– Neuroanatomia funcional
– Trastorns neurològics i relacionats, incloent-hi la seva etiologia, patologia, curs i tractament
– Trastorns no neurològics que afecten el sistema nerviós central
– Tècniques de neuroimatge i d’altres tècniques neurodiagnòstiques
– Neuroquímica de la conducta
– Neuropsicologia de la conducta
Fonaments per a la pràctica de la Neuropsicologia Clínica
– Tècniques d’avaluació neuropsicològiques especialitzades
– Tècniques d’intervenció neuropsicològiques especialitzades
– Disseny i anàlisi en recerca neuropsicològica
– Implicacions pràctiques dels trastorns neuropsicològics
– Assumptes professionals i ètics en neuropsicologia
GRUP DE TREBALL DE NEUROPSICOLOGIA (GtNPS)
Comissió de Psicologia Clínica del COPC
Relació de membres
Coordinadora
Rosa Gené i Aguarod
Unitat de Neuropsicologia. Servei de Neurocirurgia. Centre Mèdic Teknon. Barcelona Col. Núm 3492
Membres Redactors
Carmen Arasanz i Latorre
Adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Creu Roja. Barcelona Col. Núm. 98
Teresa Boget i Llucia
Professional Sènior del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic. Barcelona Col. Núm. 953
Joan Deus i Yela
Col. Núm. 5644
Antonia Ensenyat i Cantallops
Adjunta a Neuropsicologia. Institut Guttmann. Barcelona Col. Núm . 8014
Maite Garolera
Professional Sènior del Servei de Psiquiatria. Hospital de Terrassa Col. Núm. 4919
Mercè Jodar i Vicente
Professora de Neuropsicologia de la UAB Col. Núm. 5364
Montse Juncadella i Puig
Adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital Prínceps d’Espanya. Barcelona Col. Núm. 3139
Maria Mataró i Serrat
Membre del Grup de Recerca Neuropsicològica. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB Col. Núm. 7330
Ana Llorente i Vizcaíno
Adjunta a la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades. UFISS de Demències. Barcelona Col. Núm. 9319
Dunia Perdix i Solàs
Centre Socio-sanitari "El Carme". Hospital Municipal de Badalona. Professora Associada a la UAB Col. Núm. 5166
Elsa Qiñonero i Prieto
Becària del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Universitari Germans Trías i Pujol, (Badalona) i del Servei de Neurologia de l'Hospital Parc Taulí. (Sabadell) Col. Núm. 5998
Teresa Roig i Rovira
Cap de Neuropsicologia. Institut Guttmann. Barcelona Col. Núm. 1432
Membres col·laboradors
Teresa Arrufat
UFISS de Demències. Institut Pere Mata (Reus). Tarragona Col. Núm. 8320
Olga Bruna i Rabassa
Docent de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Barcelona Col. Núm. 3918
Cynthia Càceres i Aguilar
Unitat de Demències Centre Albada. Corporació Sanitària del Parc Taulí Col. Núm. 9987
Belén Garzón i Ruiz
Becària de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Barcelona Col. Núm. 9044
Carlos Jacas i Escarcelle
Adjunt al Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Barcelona Col. Núm. 6100
Anna Maria Martí i Cuadros
Monitora d’Assaigs Clínics. Laboratori de Parke Davis Col. Núm. 8802
Cristina Macias i Castellví
Unitat de Neurorehabilitació Clínica Stauros Col. Núm. 7347
INSTITUCIONS QUE HAN AVALAT AQUEST DOCUMENT
Universitat de Barcelona.
Carme Junqué i Plaja. Catedràtica de Neuropsicologia
Universitat Autònoma de Barcelona
M. Dolores Riba i Lloret. Degana de la Facultat de Psicologia
Universitat Ramon Llull
Jordi Riera i Romaní. Degà de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació, Blanquerna.
Universitat de Girona
Joaquim Pélach i Busom. Degà de la Facultat de Ciències de l’Educació. Girona.
Universitat Rovira i Virgili
Àngel-Pío González i Soto. Degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Tarragona
Societat Catalana de Neuropsicologia.
Jordi Olivella i Rius. President
|