Apunts bibliogràfics

Els professionals necessitem publicar articles, comunicacions, ponències, llibres. Tenim l’obligació de saber psicologia, però no és possible entendre de tot, per exemple, la manera correcta de fer les cites, com es confecciona una bibliografia, etc.

Amb l’ànim de facilitar-vos la tasca publiquem aquests apunts bibliogràfics, el·laborats per la responsable del Centre de Documentació, Glòria Gómez, a la vostra disposició per qualsevol aclariment o consulta.

La Junta de Govern

CREACIÓ D’UNA BIBLIOGRAFIA

Una bibliografia consta de dues parts: Uns camps concrets (com poden ser autor, títol,...) que es fan seguint la Norma ISO, i una segona part que constaria de la puntuació ortogràfica que separa cadascun dels camps.
Aquesta puntuació es pot fer seguint varies normes: MLA, Umberto Eco, David Romano…

Normalment, a l’hora de presentar treballs, investigacions, escrits, obres, bibliografies,… s’adopta una de les normatives i se segueix sempre.
Aquí exposarem com crear una llista bibliogràfica i ens guiarem per la normativa ISO 690: 1987 a l’hora d’establir els camps i el manual d’estil MLA per establir la puntuació.

Per especificar alguns elements de referència, abreviacions,… ens hem guiat per les normes ISBD i les Anglo-American cataloguing rules.

Pautes a tenir en compte
Una bibliografia consta de dues parts: Uns camps concrets (com poden ser autor, títol,...) que es fan seguint la Norma ISO, i una segona part que constaria de la puntuació ortogràfica que separa cadascun dels camps.Aquesta puntuació es pot fer seguint varies normes: MLA, Umberto Eco, David Romano…Normalment, a l’hora de presentar treballs, investigacions, escrits, obres, bibliografies,… s’adopta una de les normatives i se segueix sempre.Aquí exposarem com crear una llista bibliogràfica i ens guiarem per la normativa ISO 690: 1987 a l’hora d’establir els camps i el manual d’estil MLA per establir la puntuació.Per especificar alguns elements de referència, abreviacions,… ens hem guiat per les normes ISBD i les
La norma ISO 690:1987 ens dona uns camps determinats que hem d’anar seguint en la mateixa seqüència. Alguns d’aquests camps són opcionals i altres són fixes.

Així, la persona que fa una llista bibliogràfica ha de tenir en compte que sempre s’han de seguir les mateixes pautes en els camps opcionals.
Per tant, si s’opta per incloure tots o alguns dels elements opcionals, s’haurà de mantenir aquest criteri uniforme al llarg de tot el treball.

D’on s’estreu la informació per fer la cita bibliogràfica?

El lloc on s’extreu la informació és sempre de la portada de l’obra. Quan el document no té portada, s’ha de cercar la informació de la coberta, contracoberta, contraportada o qualsevol altra part del llibre.


CITACIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE MATERIAL

1.Monografies
(És aquell document en qualsevol suport, ja sigui llibre, enregistrament sonor, video,..., que no ha estat publicat en sèrie. Així diriem que és una publicació que es completa en un o més volums)

Els camps que es faran constar són:Els camps que es faran constar són:

Autor

Títol

Responsabilitat secundària: Traductors,… (Camp opcional)

Edició: Núm d’edició

Dades de publicació: Lloc d’edició, editorial i any

Descripció física: Pàgines del document (Camp opcional)

Col·lecció: Col·lecció i número (Camp opcional)

Notes (Camp opcional)

Numero normalitzat: Número ISBN (Camp opcional)

Si hi ha alguna obra que no té traductor o col·lecció o alguna nota,...es passa a descriure el camp següent.
Després de cada camp hi ha una puntuació, que és:

Després de l’autor: Punt espai

Després del títol: Punt espai

Després de la responsabilitat secundària: Punt espai

Després de l’edició: Punt espai

Després del lloc d’edició: Espai

Després de l’editorial: Coma espai

Després de l’any de publicació: Punt espai

Després de les notes: Punt espai

Abans del nom de la col·lecció: Obrir parèntesi

Després del nom de la col·lecció: Espai ; espai

Després del número de col·lecció: Tancar parèntesi punt

Després de notes: Punt espai

Després del número normalitzat: Punt

Tota la puntutació ha de ser exacte. És totalment important seguir els mateixos espais. En cas contrari, la cita bibliogràfica seria incorrecta.
D’aquesta manera, la cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

COGNOMS DE L’AUTOR, Nom de l’autor. Títol del llibre. Núm d’edició. Lloc de publicació: editorial, any. Núm pàgines. (Col·lecció ; Núm. de la col·lecció). Notes. ISBN xxxxxxxxxx.

Exemples:

TORO, Josep. El cuerpo como delito : anorexia, bulimia, cultura y sociedad. Barcelona: Editorial Ariel, 1996. 353 p. (Ariel Ciencia). ISBN 84-344-8023-9.

LAZARUS, Richard S.; FOLKMAN, Susan. Estrés y procesos cognitivos. Trad. de María Zaplana. Barcelona: Martínez Roca, 1986. 468 p. (Biblioteca de Psicologia, psiquiatría y salud. Serie Universidad ; 3). ISBN 84-270-1013-3.

Tipografia

Els títols dels llibres sempre van subratllats o en cursiva. Quan s’adopta una de les dues formes, sempre s’ha d’utilitzar la mateixa.

En els esborranys mecanografiats, la lletra cursiva s’indica subratllant la paraula o frase corresponent, que al passar a impremta, s’haurà de compondre en cursiva.

Utilització de les diverses llengües en els camps

Hi ha camps que s’utilitza la llengua en que està escrit el document i n’hi ha d’altres que s’utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica.

Els camps que s’utilitza la llengua en que està escrit el document són:

Autor

Títol

Responsabilitat secundària

Edició

Dades de publicació

Col·lecció

Els camps que s’utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica són:

Descripció física

Notes

REGLES, EXCEPCIONS I VARIANTS DELS DIFERENTS CAMPS

Autor o autors

a) A vegades ens poden trobar que l’obra no té un nom d’un autor determinat sinó que figura només el nom d’una entitat.

En aquest cas:

Mirarem si és una obra que tracta pròpiament de l’entitat (memòria, pressupostos, repertori, catàleg,...de l’entitat).

Si és així, l’autor serà l’entitat.

En cas contrari, s’entra la cita bibliogràfica directament pel títol.

Exemple:

Col·legi Oficial de Psicólegs de Catalunya. Memória 1997. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicólegs de Catalunya, 1998. 91 p.

En aquest cas és una obra que en la portada no hi ha un autor/s concrets, només hi ha el nom de l’entitat i tracta sobre la própia entitat, per tant va encapçalada per ella mateixa.

Exemple:

Pla de salut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1997. 492 p. Inclou un full solt amb una fe d’errades. ISBN 84-393-4242-X.

En aquest cas, l’obra no reflecteix ni el pensament ni l’activitat de la Generalitat, per tant Generalitat de Catalunya serà només l’editora, no l’autora.

b) Hi ha altres obres, que no hi han autor/s sinó que hi ha un editor literari.

En aquest cas, l’editor literari es considera autor de l’obra sempre que el seu nom estigui clarament especificat a les fonts d’informació.

Llavors es posa el nom de l’editor seguit de (ed.) o (eds.)

Exemple:

DUNNETTE, Marvin D. (ed.). Handbook of industrial and organizational psychology. New York [etc.]: John Wiley & sons, 1983. 1740 p. ISBN 0-471-88642-4.

c) També pot ser que hi hagi dos o tres autors, o dos o tres entitats autores. En aquest cas, s’anoten una darrera l’altra separades per ; espai.

Exemple:

GREENSPAN, Stanley I.; LIEFF BENDERLY, Beryl. El crecimiento de la mente y los ambiguos origenes de la inteligencia. Traducción de Ernesto Thielen. Barcelona: Paidós, 1997. 401 p. (Paidós transiciones ; 8). ISBN 84-493-0505-5.

d) Quan hi ha més de tres autors en una mateixa obra (ja siguin persones o entitats), l’obra es considera obra anónima. Per tant s’encapçala directament pel títol.

Exemple:

En l’obra Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa, els autors són: Federico Gan, Eva de Francisco, Beatriz Alonso i Santiago Puyol.

A l’hora de fer una cita bibliogràfica, es considera que és una obra anónima perquè està escrita per més de tres autors.

Per tant, la cita quedaria de la següent manera:

Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa. Barcelona: Ediciones Apóstrofe, 1995. 384 p. (Apóstrofe itinerario). ISBN 84-455-0111-9.

Títol

El títol s’ha de posar igual que apareix a la font. En alguns casos ens poden trobar que hi hagi un títol i segueix tipogràficament amb una altra frase. Aquesta altra frase s’anomena subt’tol.

a) El subtítol el posarem després del títol seguit de: Espai : espai.

Exemple:

ROSEN, David. El Tao de Jung : una vía a la integridad. Traducción de Alicia Sánchez Millet. Barcelona: Paidós, 1996. 237 p. (Paidós Junguiana ; 1). ISBN 84-493-0520-9.

b) També ens podem trobar que hi hagi un títol i al costat la seva traducció en altres llengues. Aixó s’anomena títol paral·lel. A la cita bibliogràfica ho posariem després del títol i després la puntuació: Espai = espai

Exemple:

Psicologia = Psychology. Londres: Association of psychology, 1996. 345 p. ISBN 56-562-5896-3.

Designació general de material

Quan estem descrivint un material que no és un llibre (ex.: un video, cassette, CD,…) farem constar a darrera el títol, el tipus de material que és .

La designació general de material està concretat per una sèrie de paraules que són les següents. Sempre s’utilitzarà una d’aquesta paraules. No és correcte utilitzar altres paraules o sinónims.

Llista de paraules per designar el material:

Enregistrament de vídeo

Enregistrament sonor

Material gràfic

Microforma

Multimèdia (Multimèdia s’utilitza quan el material el formen diferents materials. Per exemple un llibre que a més porta un cassette, un joc i un manual d’instruccions)

Aquestes paraules sempre aniran entre claudàtors.

Exemple:

El sistema català de serveis socials [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Escola Universitària de treball social, 1996.

Lloc de publicació

Si al posar el lloc de publicació hi haguessin més d’un nom (ex: Buenos Aires, Barcelona, Madrid) és posa en primer lloc el que es troba primer i després [etc.]

Exemple:

Buenos Aires [etc.]

Si, tot al contrari, no consta el nom del lloc, es posa [s.l.]

Exemple:

[s.l.]: Eumo, 1998.

Editorial

En cas que no constés el nom de l’editorial es posa [s.n.]

Exemple:

Barcelona: [s.n.], 1998.

2. Com citar congressos, conferències, fires, exposicions,...

A l’hora de citar congressos, conferències, fires,. exposicions,…es posa el títol i després del títol s’obre parèntesi i s’especifica el número del congrès…, l’any i el lloc on es va fer. Finalment es tanca parèntesi.

Cada element d’aquesta informació anirà separada per Espai : espai

Exemple:

Congreso de servicios sociales municipales : conferencias y ponencias. (1r. : 1995 : Sitges). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. 397 p. ISBN 84-7794-442-3.

3. Citació de capítols o fragments de llibres

Els camps, en aquest cas, serien els següents:

Autor del capítol o fragment

Títol del capítol o fragment

Element d’enllaç:
L’element d’enllaç és: Si estem fent la cita en castellà: En
Si estem fent la cita en català: Dins

Títol del llibre

Edició

Dades de publicació: Lloc d’edició, editorial i any

Pàgines: Pàgines on està l’article

La puntuació després de cada camp quedaria de la següent manera:

Després de l’autor del capítol o fragment: Punt espai

Després del títol del capítol o fragment: Punt espai

Després de l’element d’enllaç: : espai

Després del títol del llibre: Punt espai

Després del lloc d’edició: Dos punts espai

Després de l’editorial: Coma espai

Després de l’any de publicació: Punt espai

Després de les pàgines: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

COGNOMS, Nom de l’autor. "Títol del capítol". Dins: Títol del llibre. Lloc d’edició: editorial, any. Pàgines.

Exemple:

MORAGAS MORAGAS, Ricardo. "Biología". Dins: Gerontología social : envejecimiento y calidad de vida. Barcelona: Editorial Herder, 1995. p. 45-69.

Tipografia

El títol del capítol o fragment sempre va entre cometes mentre que el títol del llibre va en cursiva o subratllat.

4. Publicacions en sèrie (revistes o altres tipus de publicacions seriades)

Cal tenir en compte que quan diem citació de publicacions en sèrie ens referim a tota una revista sencera, és a dir a tota la revista (amb tots els números). Si volem citar un número concret d’una revista aniria en un altre apartat que explicarem a continuació.

Els camps són:

Títol

Autor

Edició

Designació dels números: El primer número que va sortir amb la seva data de publicació i l’últim número amb l’última data de publicació.
Si és una publicació que encara es publica es deixa en blanc l’últim apartat. (Camp opcional)

Dades de la publicació: Lloc d’edició, editorial i any

Descripció física: Números que consta la col·lecció (Camp opcional)

Col·lecció (Camp opcional)

Periodicitat

Notes (Camp opcional)

Número normalitzat: Número ISSN (Camp opcional)

Després de cada camp hi ha la següent puntuació:

Després del títol: Punt espai

Després de l’autor: Punt espai

Després de l’edició: Punt espai

Després del primer número: Obrir parèntesi, posar la data d’aquest primer número, tancar el parèntesi i posar un guió

Després de l’últim número: Obrir parèntesi, posar la data de l’últim número, tancar parèntesi i punt espai.
Si la revista encara es publica es deixa un espai en blanc.

Després del lloc d’edició: : espai

Després de l’editorial: Coma espai

Després de l’any de publicació: Punt espai

Després de la descripció física: Punt espai

Després de la col·lecció: Punt espai

Després de la periodicitat: Punt espai

Després de les notes: Punt espai

Després del número normalitzat: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

Títol de la revista o diari. Número del primer exemplar (data d’aquest número) - Número de l’últim exemplar (data d’aquest número). Lloc d’edició: editorial, any del primer número - data de l’últim número.Números que consta la sèrie. Nom de la col·lecció. Periodicitat. Notes. Número normalitzat.

Exemple:

Full Informatiu. Núm. 1 (setembre 1986) - . Barcelona: Col·legi Oficial de Psicólegs de Catalunya, 1986 - . Mensual.

Tipografia

Els títols de revista sempre va subratllat o en cursiva. És el mateix cas que amb els llibres.

5. Citació d’un número concret d’una revista o diari

Els camps serien:

Nom de la revista

Lloc de publicació

Any

Número

La puntuació que aniria després de cada camp, és:

Després del títol: Punt espai

Després del lloc d’edició: Coma espai

Després de l’any de publicació: Coma espai

Després del número: Punt

La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera:

Títol de la revista. Lloc d’edició, any, número.

Exemple:

AEDIPE. Madrid, 1998, núm. 5.

Tipografia

Igual que els títols de monografies i publicacions en sèrie. Sempre anirà subratllat o en cursiva.

6. Citació d’articles de revista o diaris

Els camps per citar articles de revista o diaris són:

Autor de l’article

Títol de l’article

Títol de la revista o diari

Edició

Número de la revista i data

Pàgines

La puntuació després de cada camp aniria de la següent manera:

Després de l’autor de l’article: Punt espai

Després del títol de l’article: Punt espai

Després del títol de la revista o diari: Punt espai

Després de l’edició: Punt espai

Després del número de revista: Obrir parèntesi

Després de la data de la revista: Tancar parèntesi coma

Després de les pàgines: Punt

La cita bibliogràfica seria:

COGNOM, Nom de l’autor. "Títol de l’article". Títol de la revista. Edició. Número (data), pàgines.

Exemple:

GARRIGA, Concepció. "Els abusos sexuals en el context de la relació terapèutica". Full Informatiu. Núm. 106 (setembre 1998), p. 2.

Tipografia

El títol de l’article sempre anirà entre cometes mentre el títol de la revista o diari sempre anirà en cursiva o subratllat.

ORDENAR LA BIBLIOGRAFIA

Quan és només una cita bibliogràfica es pot posar el nom de l’autor directament (nom i cognom) peró generalment es fa una llista amb cites bibliogràfiques. Llavors, els noms dels autors aniran ordenats alfabèticament per tant s’entrarà: COGNOM, nom.

El sistema d’ordenació és paraula per paraula.